Cites memorables d'un xino

Bé, fa segles que vaig escriure això però no recordo bé perquè no ho vaig publicar, així que ho faig ara XD
A mi em fa molta gràcia

"L'aguacate em posa... vermella"
Hermi

(La Clàudia portava una bona estona fent la mateixa broma d'amagar les coses de valor i donar-les després)
-¡Se va a cagar! - digué l'Hermi mentre li pilla el moneder.
- Doncs a mi m'ha dit que anava a fer pipi -contestà en Bixo saviament.
Als dos els entra el riure i la broma se'n va a la merda perquè no poden parar quan al cap d'un quart d'hora la Clàudia surt del lavabo.

Després de veure's tota l'ampolla.
- Ostia, però si té alcohol! - digué en Bixo observant l'ampolla.

Clàudia imitant en Bixo: I vaig quedar primer del meu cole en natació
Hermi imitant en Bixo: Jo de petit jugava a la petanca!!!
Bixo: No, això de gran! De petit feia natació!

Bixo:Jo no estic borratxo!
De cop, s'entrebanca i s'agafa a la cantonada xD

Els inicis i els finals

Quan sents el temps passar,
i veus que cada vegada
tot et fa canviar.

Quan el que donaves per perdut,
ara et torna a buscar.

Totes les peces encaixen,
ara que ens podem mirar,
ara que et tinc al meu costat.

I vull viure cada segon
com si no hi hagués demà.

I vull sentir la teva pell
com si no la pogués tornar a tocar.
Perquè demà, demà qui sap si hi seràs.

T'estimo.

El germà bessó maligne d'en Tomàs

L'altre dia em van presentar a un noi,
el seu nom era Tomàs i potser la situació va fer que em xoqués.
Anava amb un amic seu amb bicicleta per allà l'una de la nit
amb un xalec antireflectant groc fosforito del cotxe
mentre cantava: "El nou de la llibreta d'en Tomàs, el nou de la llibreta d'en Tomàs, Tomàs Tomàs Tomàs..."
(Cosa que va fer que recordi el seu nom).

I bé, són les SANTES i a la meva bonica ciutat es fan festes,
correfocs, concerts, etc.
I ens els vam trobar al correfoc, aleshores van marxar no sé awon.
I a la ruixada (concert a l'aire lliure on et van tirant aigua de piscina mentre saltes i crides com un boig o millor dit com una sardina),
i allí vam trobar un altre amic, l'Alfred, que tenia fred perquè era hivern(lol). I bé, que va venir en Tomàs a parlar amb ell i jo:
- Hola Tomàs!!!
- Ei.

I jo pensant, que borde que és ò.ó I bé, quan marxa l'Alfred em diu: Escolta, aquest noi es diu Bernat.
ERA EL SEU GERMÀ BESSÓ DIABÒLIC!!!!
Bé, de fet només era un noi que si assemblava, però això no ho sabrà mai ningú.

P.D: Prendre nota: Si saludes a la gent per un nom que no és el seu també et contesten.
Prendre nota2: lliure interpretació.
Prendre nota3: l'Alfred no va voler pendre gelat de menta.

Indirectes d'una mare

Una vegada va passar una cosa... XD
Li vaig deixar el meu mocador preferit...
Nooooooh.

Vaig arribar a casa desfeta (literalment),
vaig encendre el ventilador
i vaig decidir fer una sentada al sofà
(allò típic que penses: d'aquí no em mou ni déu XD)

I bé, ma mare va venir tota feliç.
-Holaaaaaaaaa!! Té, tinc una cosa per tu!
Jo em vaig emocionar, pensant-me que em donaria alguna cosa
de jalar o així.
Però no, després dels meus típics 5 segons de perplexitat
on em limito a parpadejar i mirar fixament a un punt
fins que les meves neurones arriben a port.

Bé, la qüestió és que vaig arribar a la conclusió de que aquesta cosa era una tarjeta,
i no una qualsevol, perquè pensareu, uooo, ara li donarà una tarjeta d'aniversari,
o una tarjeta del banc dient que pots pagar el mes que ve,
o inclús una tarjeta del bus o per trucar a la cabina.
Doncs no, era una tarjeta de client del supermerkat X!!
I al mirar-la amb atenció vaig veure que...
PORTAVA EL MEU NOM!!!!
 
En fi, que hi ha altres maneres de fer que els teus fills vagin a comprar,
però tan originals no sé, com no vagi tirant un rastre de crispetes que em porti allí no ho sé...

Sofà golafre

Quan era petita, sempre tenia la impressió que ens els sofàs s'amagaven grans tresors,
més que res perquè posaves la mà entre els coixins i anaves trobant coses XD
Des de miguetes fins a joguines, de vegades anaves trobant peces dels Ous kinders
i de totes les que tenies intentaves montar alguna cosa XDDD
En fi, al que anava, el que no m'hauria imaginat mai és que existien sofàs golafres.
Tot a començat aquest migdia... m'anava a calçar per sortir quan...
només hi havia una xancleta!!! Aleshores després d'observar el meu voltant
vaig arribar a la conclusió que podrien estar sota el sofà, és més, que havien d'estar allí per ous.
I bé, miro a sota del sofà i...
se'm van quedar els ulls com unes taronges!
Hi havia:
- Una ampolla de 2l de trina tumbada XD
- Unes sabatilles
- Una sabatilla
(s'enten que eren diferents)
- La xancleta
- Una pilota
- Una goma
- Pols

Vigileu que no se us cruspeixin a vosaltres... són una invasió... o.o!!!!!

El franctirador

Com que no tenim res més a fer, a classe de història ens van posar la pel·lícula del franctirador
que tot seguit us comentaré (poca feina).

L'argument principal és d'una guerra entre els comunistes i els nazis,
els nazis eren molts més i els comunistes no tenien ni diners ni motivació,
per això els comunistes van utilitzar la publicitat per animar als del seu bàndol que anessin a lluitar i per desmoralitzar als nazis.
I com a referència usaren un heroi, que era el franctirador, Vasily Zaitsev.

Ara comentaré escenes:
En una es veia que els deien: hi ha una arma per a cada dos, quan vegis que el teu company es mor agafa el rifle, carrega i dispara.
I la gent del mateix bàndol barallant-se per agafar-lo, que si anaves sense era una mort segura.
Els que saltaven dels vaixells a l'aigua(quan tiraven bombes i tot!) o feien marxa enrere, els mataven els del mateix bàndol per deshertors.
Terrible, que per una part és comprensible perquè si no tothom ho faria i la guerra la farien quatre gats.
I veies com el protagonista s'amagava entre cadàvers i disparava,
i de tants que n'hi havia era impossible distingir-lo...

Conclusions de la peli: a la guerra no hi ha vencedors, només vençuts.
Per suposat l'imatge no es correspont a la peli.

Dia de l'orgull friki

Saludos frikis del universo, me complace comunicarles que en una fecha tan especial como la de hoy,
Mr. Spock y sus secuazes se han echo con el ministerio de fiestas en el calendario, así mismo, con la colaboración
de ciertas entidades como Frikando'ns per emportar, truquii al número del abogado 6021023.

Com va dir un amic meu, si els gays tenen un dia, per què els frikis no?
xD Sota el lema "quien no sea raro que levante su espada laser"
avui, milers de frikis s'han llevat amb l'idea de fer el friki al màxim possible
en un dia tan especial com avui.

Nosaltres per celebrar-ho hem penjat un cartell on posava:
Dia de l'orgull friki. Dominaremos el mundo. We will dominate the world. Nous dominons le monde.

Manifest friki:

-Drets-

A quedar-se a casa.
A no tenir parella i ser verge fins l'edat que sigui.
A no agradar-nos el futbol ni l'esport en general.
A tenir pocs amics (o cap).
Al sobrepes i miopia.
A veure anime i/o jugar a la videoconsola fins que et plorin els ulls.

-Obligacions-

A no ser friki del tot i especialitzar-se.
A fer cua en una estrena i si és disfressat, millor.
Etc. XDDD

(si en sabeu més digue-ne XD)

Qüestionari bloggeru XD

Estava tan tranquil·la visitant el blog de n'Ereza i l'Znake quan veig un qüestionari i penso, juas, ja els ha tocat pringar contestant aquestes preguntes que mai saps com respondre, i van i em passen la pilota XD En fi, ja que estem el contestaré, perquè una altra cosa no, però quan em comprometo a fer una cosa la faig (a menys que me n'oblidi, cosa que fa perdre credibilitat, poca conya amb la parauleta!). Bé, al que anava, les preguntes i tal xDD.

1. Per què vas crear la teva bitàcora?

Doncs un dia no sé ben bé què estava cercant que vaig anar a parar a un blog argentí d'aquests xDDD I vaig dir: waiba, kesesu? Si és com un diari on explica la seva vida... (i tan xafardera com sóc vaig anar llegint el que hi posava, millor no entro en detalls perquè siguent jo ja us podeu imaginar de què anava XDDDD) i vaig anar clicant als links, fins que no sé ben bé com vaig anar a parar a un que estava en català, El Forat, i vaig al·lucinar, amb les seves tires còmiques, uooooh, i més tard vaig descobrir Déu vos Guard, que ja era la rehòstia, amb actualitzacions diàries i tires molt divertides i interessants i en Jun, que és supersimpàtic, i uff... és un seguit de coses que són massa per descriure. I mira, vaig pensar que a mi també m'agradaria fer coses així (como no xDD) i vaig crear la meva bitàcora que actualitzo taaaaaaaant i taaant regularment XD després vaig anar donant el toston a tots els amics perquè se'n fessin i em sembla que ho vaig aconseguir xDDD si és que quan m'hi poso...

2. Quantes bitàcores llegeixes al dia a part de la teva?

 

Al dia el Déu vos Guard, el de l'Ereza i l'Znake i el d'en Sheikah, els altres cada quan em pica XDDD és que no dono per a més >_<

3. Saps què és un lector d'RSS? Si la resposta és sí, quin utilitzes?

Doncs el que han explicat els que han respost aquesta pregunta XD

4. Has banejat alguna vegada gent pels seus comentaris?

No, només n'he esborrat alguns perquè faltaven el respecte a certes persones i això no ho penso tolerar

5. Quin és el benefici i el perjudici que t'ocasiona aquest món de les bitàcoles?

Benefici : Em sembla molt interessant conèixer la vida dels altres XDDDD

Perjudici: Hauria d'estar fent altres coses ara mateix xDDD

Passa la bola

Jo li passo a...

l'Adagio

I bé, a qui tingui un blog i ho vulgui fer,
Jun, Lonnia, Sílvia i tu, que em llegeixes, vinga,
fins la pròxima XDD

Ovelles matemàtiques i ideologies

En una població més atrassada científica i matemàticament parlant, conten els animals que tenen amb els dits de les mans i dels peus, és a dir, només fins a 20, i quant els superen diuen que en tenen moltes.
Quan un pastor tenia 15 ovelles i li'n robaven 10 deia que li quedaven 5.

Però, i quan un pastor tenia moltes ovelles (posem unes 60) i venia un llop i se'n menjava moltes (posem unes 30), què deia el pastor?
- Saps què? Tenia moltes ovelles i ha vingut un llop i se n'ha menjat moltes.
- I quantes te n'han quedat?
- Moltes.

Aquest exemple ens serveix per a entendre el concepte d'infinit.
Ens ho ha explicat el professor de matemàtiques i mira, m'ha fet gràcia XDDD

Canviant de tema...
Com em va la vida?
Nem fent XD Una mica perduda perquè com alguns ja sabeu sóc poc constant i canvio de manera de pensar com si res,
ara m'estic plantejant fer-me okupa XDDDD I també estic en contra de la propietat privada, i jo com que sóc així ho vaig deixant anar i la gent flipa, i ara hi ha penya que s'entossudeix a fer-me canviar d'opinió.

Uri: Així que t'és igual que puguin venir a casa teva i fer-te fora, perquè clar, com que no és de ningú!

Hermi: És clar, que vinguin i ens prenem unes birres.

Uri: Clar, que es prenguin les teves birres mentre tu te les has currades treballant.

Clàudia: Sí, tu t'has passat un any fent formatges i venen ells i se te'ls mengen!

Hermi: Però si jo en tinc i ells no...

Uri: I si et fan fora de casa?

Hermi: Doncs me'n vaig a viure a un altre lloc. O em quedo amb ells!

Uri: Clar, sota un pont!

Hermi: Que nooo, hi ha molts llocs on viure, no cal que siguin cases de luxe perquè jo sigui feliç :)

Uri: I qui treballarà? Perquè total, facis el que facis tindràs el mateix que els altres!

Hermi: És que només treballes per comprar-te un cotxe o una casa amb piscina?

Uri: És clar, si no per a què treballar?

Hermi: Doncs per contribuir en la societat *_*

Uri: Anda ya, tu el que vols és una comunitat jippi multicolor.

Clàudia: El comunisme no funciona! A menys que sigui en una illa deserta!

Hermi: Una illa deserta...

Esteve: Però si tots els cubans donarien el que fos per ser aquí.

Bixo: Encara parleu d'això?!

Uri: És aquesta que està sonada.

Clàudia: Sí, és divertit parlar de política XD
Home, la seva vida ja és una mica així com diu ella...

Hermi: Què insinues?!

Clàudia: Reee...

Uri: I si els capitalistes no els hi venen el menjar es moren de gana, i com que no són un bon negoci passen gana, perquè clar les verdures no creixen soles i si la gent no treballa...

Hermi: Lalalalaa........ sou uns egoistes >.< confiteu-vos els vostres cotxes de marca i les vostres hipotèques! TT_TT

Uri: Pujaran al tejadu però com que sereu massa caurà i haureu de viure al carrer.

Hermi i Clàudia: al tejadu XDDDDDD

Uri: I si hi ha una guerra què? No us podreu defensar ni fugir...

Hermi: al tejadu... XDDDDDDD

Uri: I sempre són dictadures!

Hermi: XDDDDDD

Uri: ¬¬ Comunista havia de ser

XDDDD Encara que no estigui d'acord amb vosaltres i segueixi a la meva bola ric molt XD
gràcies per fer les classes menys pesades ;)
Pero cuidadito con lo que decís, eh? XD

Por

 

 

 

Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida a la teva mida,
por de callar,
de desar les paraules a qualsevol calaix,
per no deprimir-te o fer-te badallar.
Saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m’amaga,
por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat,
Sense recordar què ens fa viure plegats,
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina rossegant-nos per dintre.

Et veig,
el sol s’amaga entre els teus cabells,
em sents i aixeques la mirada i en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar que em venen ganes de cridar:

Res no m’espanta.
Res no m’espanta.
Res no m’espanta.
Res no m’espanta.
Res no m’espanta.
Res no m’espanta.

Por de la por, de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig,
de no ser capaç de somriure quan dius que m’estimes...

Por - Els Pets

Avui he somiat...

Avui he somiat amb terrats,
amb hores i hores de silenci llegint sota la llum de la lluna,
amb partits de futbol amb els amics,
amb que cada nit, allargava els braços i l’acariciava,
saludava a les estrelles i elles a mi, em somreien.

Que cada nit era eterna,
que no hi havia cap pressa,
que el temps lliscava per les pedres.

Avui he somiat converses sense fi,
fils eterns que ens unien en la foscor del camí,
en respostes sense pregunta,
en hiverns glaçats,
en les nits d’estiu al teu costat.

Avui he somiat sense tancar els ulls, sabent que mai despertaré.

Va de plantes

"La Maria fumant maria,
la Maria autofumant-se.
Una nova forma de suicidi?"

Quim Monzó

... XD

Ska ska skaaa, Jamaica ska!!!

Reflexionant amb mi mateixa

Plou, però a mi m’és igual, camino sota la pluja
entre la gent que corre a eixoplugar-se
als portals de les cases,
la gent em mira, jo no miro enlloc,
em deixo portar, porto el paraigues a la mà
però no tinc ganes d’obrir-lo,
vull mullar-me,
vull sentir les gotes de pluja
caure sobre la meva pell,
sentir el fred, sentir el vent,
la gent em continua mirant,
per què no em puc deixar mullar?
I aleshores em passen pel cap molts perquès,
per què la vida és així?
Per què l’estem deixant perdre?

Ara és quan em sento allunyada de tot,
no aconsegueixo trobar un sentit
a tot el que fem, a tot el que diem,
perquè simplement ens deixem portar,
perquè tinc tantes coses al cap
que s’emboliquen entre elles
i no em deixen veure-hi clar,
perquè ja no sé si faig bé
de defensar els meus ideals,
potser m’estic equivocant, i algun dia, 
me’n penediré,
quan tot en el que creus s’esvaeix...
què pots fer?

Seguiré creient,
perquè sino res del que he fet tindria sentit,
seguiré lluitant,
ja no per vosaltres sino per mi,
per saber que no m’equivocava.

I algun dia, et miraré als ulls i et diré que t’estimo,
que no et vull perdre mai i que passi el que passi seguiré al teu costat.
Fins que arribi aquest dia, espera’m.

Coses

Fa temps que no em connecto així que tinc mooooltes coses per contar-vos (totes superinteressants XDDDD)

Sin pa sin que (sin pagar sin querer xDDDD)

No recordo quin dia (juaaaaaaaas, ens fem vells) vem nar a donar una volta pel centre, com sempre xD i teniem ganona, així que anàrem a la gofreria (coi Albaaa, si s la més famosa, com us vau equivocar!! sorry, tens raó va ser culpa nostra... I’m xorry senyor pinya XDDDDD).
Bé, anem al gra perquè no acabaré mai!! (sip sip) Doncs això, que vam anar a menjar i vaig bessar el suc de pressec a la crep de l’Arantxaa (kyaaaaaaaah que gambaaaaa) i me la volia fer pagar per danys i perjudicis, i quan em preocupava per si tenia prou peles x pagar em diu la tia: i vosaltres un granini i una aigua, no? i jo al meu món ple de floripondies i de ciclàmens: sí. Ens diu: ok, 1’40 € i jo: com diu? i ella: 1’40 €
i jo: O_O!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ok, tingui tingui. I vem sortir ràpidament xDDDDDDDDD jaja, k ens vam estalviar un uns 10 € o així (visca les mates de l’Hermiiiii!!!). Estic una mica excitada per si no ho heu notat (en el sentit de nervis eeeeeeh)però seguiré el meu relat.

Manifestació

Jo que m’apunto a totes les manis vai nar a una q s’havia convocat a l’estació x na "conjuntament" a Bcn, però resultà k erem kuatre pringaillos xDDDDD K bo, i a Bcn igual, si és que... com k en l’altre van haver-hi tants detinguts! Però la gent amb qui vaig nar era molt simpàtica (una mica gamberra! Què és això de tirar ous als avis!! XD no, és que en van tirar a un "bordillu" i l’ou es va petar i passava un avi i... pobreeeee u_u). I vam sortir al diari!!! Al periòdic, poca broma, a l’apartat de coses de la vida d’en Jordi Corachan o quelcom parescut XD Una abraçada des d’aquí a els meus camarades XDDDDD Jojojojo.

Aniversari Xeta

Ahir va ser l’aniversari d la Xetaaaa, uooooo, Happy Birthday tooooo youuuuuuuuu!!! Er... i la vam tajar!!! Bé, només un xic!! Noooooo, és broma, no vaig fer res, jo aquell dia no vaig llevar-me del llit! T_______T XDDDDD Nyu, ens ho vam passar molt bé i també em van donar el meu regal!! (tot i que el meu aniversari fou el 9 de novembre XDDDDDDDDd) l’últim CD d’obrint!! OSti tiesssss, en serio em va encantar sou les millors!!!!!! Però no perq us gasteu diners en mi! no sóc tan materialista!!! ^_^ Doncs això és un resum del que m’ha donat la real gana d’escriure i del que m’ha sorgit ara mateix. Bones Festes!!!

Estimar

No t’has preguntat mai de què et serveix estimar?
Cadascú ha de buscar la seva resposta, ara escriuré la meva,
potser que no hi estigueu d’acord, i ho entenc,
però tots som diferents i per tant pensem diferent, no és fantàstic?
Si voleu deixar què és per vosaltres estimar ho llegiré encantada! ^.^
De fet me’n moro de ganes !

Estimar és aixecar-te cada matí amb un somriure sabent que tu hi seràs.
És apreciar cada cosa bona de la vida.
És conèixer l’existència d’un sentiment tan meravellós,
que voldries que durés per sempre.
Pensar que algun dia trobaràs a algú que t’estimi igual que tu a ell
et dóna forces per continuar, per crèixer, per estimar.
Estimar és el que fa que la vida no sigui absurda, que tot tingui un sentit.
Estimar és saber que si tu m’estimes no necessitaré res més.
Estimar és donar sense esperar res a canvi.


He dit massa vegades "t’estimo" sense sentir-ho (no va per ningú),
així que espero que vosaltres mateixos ho sapigueu.

Excursió a Montgat

Avui m’ha donat per posar converses.
Si a algú li molesta que hagi usat el seu nom o les seves frases que m’ho comuniqui i seran convalidats (xDD)

Tutor (també conegut com Jaume): Anirem al bus de les professions.
Alumne : Com? És un bus?
Hermi: No, és un camió.

Un cop arribem allí...
Ens trobem un camió xDDDD
Jaume: Doncs... es veu que ja no és un bus.
Hermi: Deu haver mutat.
Clàudia: Sí, com un pokemon!!

** La bufanda que deixa marca **
La Sílvia portava una bonica bufanda que deixava pelusa per tot arreu xD

Jaume: Noo, no em tireu fils de la bufanda que després la meva parella ho veu i...
Hermi: Què li has fet a la Sílvia? T_T

*** Grans preguntes ***

Clàudia: Per què usen un bus si després el deixen fix i hem d’anar-hi amb tren?
Jaume: Es veu que cada any el canvien de lloc.
Clàudia: I per això necessiten un bus?! T_T

** Parides diverses **

Sílvia: Escolta... em sembla que tenim el professor darrera.
Hermi: Així doncs, qui ens està guiant?
Bixo: Ningú XDDDDD
Hermi: Ah, perfecte, nosaltres anem tirant i quan arribem al mar...
Bixo: Això, quan ens comencem a mullar parem XDDD
Hermi: xDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
No fa gràcia.
Bixo: Doncs no pares de riure.
Hermi: Ho faig per quedar bé XDDDDDD


Clàudia: Anem al cementiri!!
Hermi: Eh?
Oriol: Sí sí, anem-hi!
Hermi: O_o
Claudia: És que tinc set...

(un cop allí)
Clàudia: Mira, una tomba buida!
Bixo: A que no t’hi poses!
Clàudia: Quant em pagues?
Bixo: 20 centims.
Clàudia: Garrepa ¬¬


Noia: I aquest aparell serveix per fer un compte enrere com el mecanisme de les bombes. Quins aparells coneixeu que l’usin?
Sílvia: Les bombes.
XDDDDDD


I aquesta és la història de com ens vam perdre a Montgat.
- Però si no la has explicada!!!
- Doncs ara que m’ho miro tens raó.
- I ho deixes així?!
- I per què no?
- ...

Frase

La millor mesura de l’amor és estimar sense mesura.

Manifestació a BCN

Avui en teoria hi havia una concentració a Mataró per anar a la manifestació de Barcelona,
dic en teoria perquè no hi ha hagut manera de trobar-la xDDD
Així que hem anat shinu shanu (XDDDDD) cap a l’estació, un cop allí hem comprat el bitllet (jo que em volia colar u_u).

Al tren hem conegut a una noia molt simpàtica ^_^ ens hem explicat la vida i observat com una senyora es sobava amb una piruleta a la mà i li queia al terra XDDDD
Ostres és que segur que s’ha passat de parada xDD no sabiem si despertar-la o què al final l’hem deixada no sigui que ens fes pagar la piruleta XD
Despés hem sortit vés a saber on i després de preguntar a el primer que passava a on estava la plaça de l’universitat hem seguit a la gent fins arribar a una suposada plaça plena de penya xDDDD
Allí hi havia de tot, i tot fantàstic!!!! Heavys, Hippis, Frikis, Indep.... Gent de tot tipus unida per una sola causa!! XDD

Després d’esperar-nos mitja hora i de sortir per la TV (XD) hem anat avançant cap a Pla del Palau passant per la plaça Catalunya, i tallant tots els carrers XD
M’he posat l’estelada i acció!!! He preguntat a un noi què volia dir la bandera lila i va i diu:
-serà la dels homosexuals...Ah no, la del tinkiwinki dels teletubbies.
I jo: O_o
Noi: Sí, jo ho mirava. 
Jo: I Doraemon?!
Noi: També! Saps el final!
Jo: Sí, que en Doraemon *spoiler* no existeix i en nobita es suicida... i els japonesos també XDD Com mola! *fi de l’spoilr*(I el tio partint-se el cul xD).

Vam ballar seguint el ritme dels tambors! I també akells que tocaven ska!!!!!!!
I m’han fet una foto!!!!!(només a mi) Hehehe.
També una mini-entrevista, però estava massa nerviosa per contestar i he dit la primera parida que m’ha passat pel cap xD
He intentat lligar amb un noi però tenia nòvia (bé, de fet jo li he demanat el msn perquè li agradava a la meva amiga i m diu k té nòvia xDDDD i jo: pos vale XD com el tio aquell q tenia un paper repetit i li dic: vols un paper? i em diu: pos vale. k monuuuuu ^-^).
Després la gent s’ha desmadrat i han començat a tirar ous i cerveses als mossos, jo m’ho he estat mirant però després he pensat que acabaria malament i hem pirat (sort, 44 detinguts!).
Ens hem perdut, hem arribat a la Rambla de pura sort (mentida, jo sabia el que em feia)
després d’explicar a una iaia per a què ens manifestavem i que ens desitges sort (jo flipant)
hem anat a dinar al pans (bé, dinar la Claudia perquè jo portava l’entrepà de casa xDDDD)
i hem anat a menjar donuts (diossssss, n’hi havia de totes formes i colors!!! argggg).

Ens hem passejat per la rambla (el duende verde volia la meva estelada!! Què simpàtic!!!!)
i hem vist Barcelona de nit XDDDDDD
Uns espanyolistes ens han perseguit (O_O bé, en el fons només han dit: viva españa i m’han mirat malament ¬¬’).
Com sempre, tothom em mirava no sé perquè XDDDD
Alguns reien, els altres s’aguantaven i altres em somreien (aquells somriures que em tornen boja *_*)
Bé, hem fet més coses però fa pal explicar-les. XD

Track 7

Concreté la fecha de mi muerte
con satán, le engañé,
y ahora no hay quien me pare,
ya los pies.

Razonar es siempre tan difícil para mí

¿Qué más da?
Si al final todo me sale siempre
bién del revés.

Naci un buen día,
mi madre no era virgen.
No vino el rey,
tampoco me importó.
Hago milagros,
combierto el agua en vino,
y resucito si me hago un canutito.

Soy Evaristo, el rey de la baraja,
Vivo entre rejas, antes era chapista,
los mercaderes ocuparon mi templo
y me aplicaron ley antiterrorista.

¿Cuánto más necesito para ser diós?
¿Cuánto más necesito convencer?

Y perdí la cuenta de las veces que te amé,
desquicié tu vida por ponerla junto a mi.
Vomité mi alma en cada verso que te di.
Olvidé, me quedan tantas cosas que decir...

Por conocer a cuanto se margina
un dia me vi metido en la heroina,
y aún hubo más, menuda pesadilla,
cruzificado a base de pastillas.

Soy Evaristo, el rey de la baraja,
Vivo entre rejas, antes era chapista,
los mercaderes ocuparon mi templo
y me aplicaron ley antiterrorista.

¿Cuánto más necesito para ser diós?
¿Cuánto más necesito convencer?

Ara direu: des de quan t’agrada aquest tipus de música? O_o doncs mira, no ho sé, m’agrada aquesta cançó i ja està xD Tampoc n’he sentit gaires.