Blogia
Supralunar

Reflexionant amb mi mateixa



Plou, però a mi m’és igual, camino sota la pluja
entre la gent que corre a eixoplugar-se
als portals de les cases,
la gent em mira, jo no miro enlloc,
em deixo portar, porto el paraigues a la mà
però no tinc ganes d’obrir-lo,
vull mullar-me,
vull sentir les gotes de pluja
caure sobre la meva pell,
sentir el fred, sentir el vent,
la gent em continua mirant,
per què no em puc deixar mullar?
I aleshores em passen pel cap molts perquès,
per què la vida és així?
Per què l’estem deixant perdre?

Ara és quan em sento allunyada de tot,
no aconsegueixo trobar un sentit
a tot el que fem, a tot el que diem,
perquè simplement ens deixem portar,
perquè tinc tantes coses al cap
que s’emboliquen entre elles
i no em deixen veure-hi clar,
perquè ja no sé si faig bé
de defensar els meus ideals,
potser m’estic equivocant, i algun dia, 
me’n penediré,
quan tot en el que creus s’esvaeix...
què pots fer?

Seguiré creient,
perquè sino res del que he fet tindria sentit,
seguiré lluitant,
ja no per vosaltres sino per mi,
per saber que no m’equivocava.

I algun dia, et miraré als ulls i et diré que t’estimo,
que no et vull perdre mai i que passi el que passi seguiré al teu costat.
Fins que arribi aquest dia, espera’m.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

4 comentarios

Huaike -

Nye! És molt maco això que has escrit ^^ tot i que no sabria què dir-te... Tot el que jo penso ho han escrit la Irene, la Laura i en Ruquet, així que només em queda dir-te: ànims! Tu ja en tens molts, d'ànims, però uns quants de més no vénen malament :P

Petonets ^^

Lonnia -

M'agrada moltíssim el que has escrit, Olga, és genial. A vegades també he fet això de caminar sota la pluja, va bé caminar sense anar enlloc concret.. és clar que a mi m'agrada bastant estar sola, és la meva manera d'estar. Perquè fem el que fem? Qui ho sap. Perquè he d'obrir el paraigües, si ja està bé tancat... és agradable estar una estona sol així, fins i tot es una manera de sincerar-se amb un mateix i aclarar-se les idees. Està molt ben escrit ^^

Rukawa -

weeee k maco, tens molta raó en el k escrius, però recorda akella cançó del Gerard Quintana (no sé si la coneixes xDD): lluita pels teus somniiis, abraçal's... doncs aixó, mai abandonis el k penses, ni ho facis per obligació, k per això som lliures ^^

Ran -

És molt bonic ^^

També crec molts cops no arribar enlloc mentre faig la meva vida però, de tant en tant, hi ha persones que em fan veure que té un sentit, que li donen sentit. I sempre he agraït i agrairé la sort que he tingut d'estar aquí, jo, amb vosaltres, i gaudir de tot el que m'envolta amb tots. No ho creus tu també?

Petonets maca!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres