Els inicis i els finals

Quan sents el temps passar,
i veus que cada vegada
tot et fa canviar.

Quan el que donaves per perdut,
ara et torna a buscar.

Totes les peces encaixen,
ara que ens podem mirar,
ara que et tinc al meu costat.

I vull viure cada segon
com si no hi hagués demà.

I vull sentir la teva pell
com si no la pogués tornar a tocar.
Perquè demà, demà qui sap si hi seràs.

T'estimo.

3 comentarios

[jenny - 02 de junio de 2008 - 02:02]

chaaa entero rico el mino esta filete la imagen ya saludos a todos los cauros xoros de pueblo

[Ran - 14 de septiembre de 2006 - 18:23]

^^És molt bonic però em fa sentir trista i no sé per què.

[Sheikah - 12 de septiembre de 2006 - 04:29]

M'avorria i m'he passat per aquí a llegir per tercera vegada el poema aquest, i m'he dit: va home, comenta'l.

El trobo com un poema d'enamorament però sense ser cursi, una cosa que és ben poc fàcil de trobar ^^, tot i que aquest final és una mica agredolç... però nogensmenys ben cert. No ho sé tu, que m'agrada ^^