Indirectes d'una mare
Una vegada va passar una cosa... XD
Li vaig deixar el meu mocador preferit...
Nooooooh.
Vaig arribar a casa desfeta (literalment),
vaig encendre el ventilador
i vaig decidir fer una sentada al sofà
(allò típic que penses: d'aquí no em mou ni déu XD)
I bé, ma mare va venir tota feliç.
-Holaaaaaaaaa!! Té, tinc una cosa per tu!
Jo em vaig emocionar, pensant-me que em donaria alguna cosa
de jalar o així.
Però no, després dels meus típics 5 segons de perplexitat
on em limito a parpadejar i mirar fixament a un punt
fins que les meves neurones arriben a port.
Bé, la qüestió és que vaig arribar a la conclusió de que aquesta cosa era una tarjeta,
i no una qualsevol, perquè pensareu, uooo, ara li donarà una tarjeta d'aniversari,
o una tarjeta del banc dient que pots pagar el mes que ve,
o inclús una tarjeta del bus o per trucar a la cabina.
Doncs no, era una tarjeta de client del supermerkat X!!
I al mirar-la amb atenció vaig veure que...
PORTAVA EL MEU NOM!!!!
En fi, que hi ha altres maneres de fer que els teus fills vagin a comprar,
però tan originals no sé, com no vagi tirant un rastre de crispetes que em porti allí no ho sé...
5 comentarios
Sheikah -
Hermi -
Rukawa -
kuan vaig al supermercat, em diuen: targeta cliente? i jo: no, no...xDDD
znake -
Sound -
Encara que la Plebe si que utilitza aquella cosa de plàstic xD