Blogia
Supralunar

Collage

Et desitjo primer que estimis, i que estimant t’estimin. I que si no és així, siguis breu en oblidar i després d’oblidar, no guardis rencor. Et desitjo, doncs, que no sigui així però que si ho és, sàpigues ser sense desesperar.

Et desitjo també que tinguis amics i, encara que poc savis, siguin nobles i fidels, i que n’hi hagi almenys un en qui puguis confiar cegament.

I perquè la vida és així, et desitjo també que tinguis enemics. Ni molts ni pocs, en la mesura exacta, perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses. I que entre ells, n’hi hagi almenys un que sigui just, per tal que no et sentis massa segur.

Et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble. I que en els moments difícils, quan no et quedi res més, aquesta utilitat et serveixi per mantenir-te en peu.

Igualment, et desitjo que siguis tolerant. No amb aquells que s’equivoquen poc, perquè això és molt fàcil, sinó amb aquells que s’equivoquen molt i de manera irremeiable, i que fent bon ús de la teva tolerància, serveixis d’exemple als altres.

Et desitjo que sent jove no maduris massa de pressa, i que ja madur, no insisteixis en rejuvenir, i que sent vell no caiguis en la desesperació. Perquè cada edat té el seu goig i el seu dolor i han de fluir entre nosaltres.

Et desitjo també que tinguis algú de qui respondre, que vegis com creix i com madura i que reconeguis la teva aportació en la seva forma de ser i en la seva forma de sentir. En allò bo, perquè no hi ha res més preciós que la vida, i en allò dolent, perquè et farà sentir les teves limitacions més profundes. I perquè siguis conscient que, encara que tu no ho vulguis creure, i per molt que intentis evitar-ho, hi ha moltes coses que se’ns escapen de les mans. Per sort.

Et desitjo de pas una mica de tristesa. No tot l’any, sinó tan sols un dia. Però que aquest dia et serveixi per descobrir que el riure habitual és bo, que el riure diari és avorrit i que el riure constant és malsà.

També et desitjo que visquis moments difícils, aquells que posen a prova la nostra fràgil fortalesa, i que t’ensenyin qui ets i qui tens al teu costat. I que quan aquests moments difícils passin, perquè tard o d’hora sempre acaben passant, sàpigues donar-te compte que tot es pot superar i que, encara que molt poc, ets una mica millor que abans. I que aleshores sàpigues donar-ho als altres, ajudant-los quan els arribin les dificultats.

Et desitjo que descobreixis, i amb màxima urgència, que més enllà del teu dia a dia existeixen i et rodegen éssers oprimits, tractats amb injustícia, i persones infelices.

Et desitjo que acariciïs un gat, tiris una pedra a un riu i escoltis el silenci de l’albada, perquè seràs feliç amb no res. Desitjo també que plantis una llavor, per petita que sigui, i que l’acompanyis en el seu creixement, per tal que descobreixis de quantes vides està fet un arbre.

Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari ser pràctic. I que almenys una vegada a l’any en posis una part davant teu i diguis: “Això és meu”, només perquè quedi clar qui és l’amo de qui.

Et desitjo que cap dels teus somnis es mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te de no haver fet el màxim possible. I de seguida, alçar la vista i tornar a començar.

Si totes aquestes coses t’arriben a passar, no tinc res més a desitjar-te...

Víctor Hugo

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Em vas preguntar en què creia, només crec en el que veig jo, i només us veig a vós.

Desig de procreació en Plató

Desig de procreació en Plató

τί οἴει, ὦ Σώκρατες, αἴτιον εἶναι τούτου τοῦ ἔρωτος καὶ τῆς ἐπιθυμίας; ἢ οὐκ αἰσθάνῃ ὡς δεινῶς διατίθεται πάντα τὰ θηρία ἐπειδὰν γεννᾶν ἐπιθυμήσῃ, καὶ τὰ πεζὰ καὶ τὰ πτηνά, νοσοῦντά τε

 

Quina creus que és la causant d'aquest amor i d'aquest desig, Sòcrates? O no t'adones que les feres es comporten d'una manera especial quan desitgen procrear, tant les terrestres com les que volen, ja que totes es troben sotmeses emmalaltides d'amor.

L’aire reposa.
¿Qui fa moure les fulles de les alzines?
És la lluna que tiba, fugitiva, les ombres.

Si après grans mals un be ’m serà guardat

Si après grans mals un be ’m serà guardat

 

XV

Si après grans mals un be ’m serà guardat
mos guanys é plants en delits convetràn
après los mals los bens millors parràn
e’ bé no val tant com no es preat.
Rey pot ser dit lo pobre dins sa pensa
per un petit do que li sia ofert
é lo ricn hom de llarguesa desert
gran suma d’ or pobretat no el defensa.

Mon pensament embolt en amor pensa
com tot son bé d’ aquest lloch puscha traure
no piados amor lo véu mort jaure
durar no déu lo comport del qu’ ofensa
per mal de mi romp sos costums amor
é fà mentir los qui d’ell han escrit
esperiment en mi es defallit
amor desdiu ser en tal cas senyor.

Sí com el sol escalfa ab sa calor
totes les parts que son dessus lo cel
escalfa amor cascunt cor de son zel
sinó e1 de vos qui es ple de fredor
¿d’hon ve lo glas qui tanta fredat porta
fahent contrast al calt que amor gita?
los hermitans fà surtir de 1’ hermita
los grans delits entren per esta porta.

Del foch d’ amor Phedra no fonch estorta

requerre volch Ipolit son fillastre

é Lançalot hac en amor tal astre

que’n fó request per dona qui en fó morta,

Ò cruels fats vos qui fes jutjament

que jo amas un cor de carn tan dur

feulo ser moll manantli que no dur

que ab ull cast denegue mont talent.

Amor es tal que fets injusts consent
mes james fon tant injust com aquest
car yo guaymen lo cor é romp lo test
e vos sou prop que ·m siàu mal volent
ma pensa es en vos pensar embolta
esli forçat d·altra part no la tiren
é vostres ulls en guardar mi no·s giren
é mostran bé que pensa ·n teniu tolta
Si amat sò festa en déu ésser colta
car en lo mòn un cos serà guanyat
axí lo cel fa gran solemnitat
com del infern una arma pot ser tolta,
los cantadors ab melodia canten
los trobadors à fer dictats acuyten
los aldeans salten, corren é lluiten
los amadors d’ amar bé no s’ espanten.


Plena de seny, mòlts homens son qui es vanten
que han be vist amor é conegut
portant d’ aquell escrits en llur escut
no 1’han sentit é de sos fets s’espanten.

Àusias March

 

BLANCA ERA COM LA NEU...

BLANCA ERA COM LA NEU...

 

Blanca era com la neu; de blanc vestida,

com sa innocència en es seu front impresa:

damunt sa llarga cabeiera estesa,

corona virginal de flors teixida;

 

blau mantell, com el cel que l’ha acollida,               

blanc es vel, com dets àngels sa puresa:

així la veia jo, ple de tristesa,

com si estàs solament allà adormida.

 

Així la veia jo, i la veig encara,

enmig des camp que, trist, per mi verdetja,             

prop des torrent que, trist, per mi redola.

 

La veig en fosca nit i en lluna clara,

i sa hermosa visió, que així em rodetja,

endolceix un dolor que no aconsola.


Tomàs Aguiló i Forteza

Temps... lliure!! XD

Temps... lliure!! XD

Fugit irreparabile tempus.

Virgili, Les "Geòrgiques".

"El temps fuig irreparablement".

Perquè no hi ha temps per estar trist, la vida passa i no hi ha res que la pugui aturar.
Però suposo que això és bo. Aquests dies m’estan passant volant, tinc la impressió de que hi ha alguna cosa que se m’escapa de les mans, com quan intentes agafar aigua i se t’esmuny d’entre els dits. Tinc ganes de marxar, però marxar de mi, deixar el meu cos a la Terra i elevar-me, barrejar-me amb les coses. Seria una espècie de mort al meu parer, però sent conscient del que passa al meu voltant, buff, quina paranoia XD

Sucede que me canso de ser hombre, sucede que me canso de mi piel y de mi cara. ♪

Tan a prop però tan lluny...

Tan a prop però tan lluny...

"Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d’aquells qui estimem."

La pell freda. Albert Sánchez Piñol.

Que jo era un grapat de neu que es va fondre mirant-te

Que jo era un grapat de neu que es va fondre mirant-te

TERRA BAIXA - Àngel Guimerà

MANELIC: Marta! Ai, Marta!... Si jo no et puc matar, no, perquè t'estimo, Marta! T'estimo! I t'estimava des d'allà dalt, al pujar tu, que jo era un grapat de neu que es va fondre mirant-te. I t'he estimat encara més al venir a trobar-te, pobre de mi, davallant a salts, com l'aigua dels cims a ajuntar-se amb l'aigua del mar, que diuen que és amarganta! Que ho siga, d'amarganta; que ho siga; ella atrau com tu m'atraus a mi; perquè et desitjo i t'estimo, Marta!

Darrer comunicat

Darrer comunicat

Ja no hi ha mots per dir que els mots ja no són mots
i que tot just guardem la paraula.

J.V.Foix

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

A través del dolor

¿Has tenido una muerte apacible? ¿Sufriste en el último momento? ¿Tuviste miedo? Ahora tus manos están frías. Son un brote aún por florecer. Tus labios carmín y tu pelo ondeando al viento me hacen dudar si esto no es nada más que un sueño. Te ruego que me quites la vida a través del dolor que sentiste y con aquellas ultimas palabras con las que te despediste de mí. Te ruego que me lleves contigo.

Angel Sanctuary

Grec

Grec

‘Ο χρóνος τˆωv πóvωv ιατρóς εστιν.

El temps és el metge de les penuries.

XD falten alguns esperits que no he sapigut posar. 

Xxt...

Xxt...

-Calla, no hables alto ,que la despiertas....
¿ves como duerme?

mira a la muerta y tiembla al oír estas palabaras

Miguel de Unamuno

 

SILENCI QUE ESTEM EN DEMOCRÀCIA

Jo també m'apunto a la campanya!



Tot i que el futbol me la bufa no entenc per què no ens deixen tenir una selecció.
Suposo que pensen que es comença així i s'acaba desmembrant Espanya, i com que són tan intel·ligents saben què fer perquè això no passi, prohibir-nos-ho tot, molt bé, continueu així, cada dia ens sentim més estimats.

Por

 

q maca...
 

 


Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida a la teva mida,
por de callar,
de desar les paraules a qualsevol calaix,
per no deprimir-te o fer-te badallar.
Saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m’amaga,
por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat,
Sense recordar què ens fa viure plegats,
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina rossegant-nos per dintre.

Et veig,
el sol s’amaga entre els teus cabells,
em sents i aixeques la mirada i en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar que em venen ganes de cridar:

Res no m’espanta.
Res no m’espanta.
Res no m’espanta.
Res no m’espanta.
Res no m’espanta.
Res no m’espanta.

Por de la por, de sentir aquest pànic tan subtil i tan boig,
de no ser capaç de somriure quan dius que m’estimes...

Por - Els Pets

Va de plantes

Va de plantes

"La Maria fumant maria,
la Maria autofumant-se.
Una nova forma de suicidi?"

Quim Monzó

Frase

Frase
La millor mesura de l’amor és estimar sense mesura.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Track 7

Track 7
Concreté la fecha de mi muerte
con satán, le engañé,
y ahora no hay quien me pare,
ya los pies.

Razonar es siempre tan difícil para mí
¿Qué más da?
Si al final todo me sale siempre
bién del revés.

Naci un buen día,
mi madre no era virgen.
No vino el rey,
tampoco me importó.
Hago milagros,
combierto el agua en vino,
y resucito si me hago un canutito.

Soy Evaristo, el rey de la baraja,
Vivo entre rejas, antes era chapista,
los mercaderes ocuparon mi templo
y me aplicaron ley antiterrorista.

¿Cuánto más necesito para ser diós?
¿Cuánto más necesito convencer?

Y perdí la cuenta de las veces que te amé,
desquicié tu vida por ponerla junto a mi.
Vomité mi alma en cada verso que te di.
Olvidé, me quedan tantas cosas que decir...

Por conocer a cuanto se margina
un dia me vi metido en la heroina,
y aún hubo más, menuda pesadilla,
cruzificado a base de pastillas.

Soy Evaristo, el rey de la baraja,
Vivo entre rejas, antes era chapista,
los mercaderes ocuparon mi templo
y me aplicaron ley antiterrorista.

¿Cuánto más necesito para ser diós?
¿Cuánto más necesito convencer?


Ara direu: des de quan t’agrada aquest tipus de música? O_o doncs mira, no ho sé, m’agrada aquesta cançó i ja està xD Tampoc n’he sentit gaires.

Actualitzar o morir

Actualitzar o morir A molts bloguers i webmasters ens passa, que has d’actualitzar de tant en tant, però mai trobes el moment, o potser no tens cap idea, o potser no en tens ganes... Tot i que sempre hi ha alguna excepció Però és actualitzar o morir, ja se sap, per exemple en les llengües, si no estan "en moviment", si ningú les usa, acaben morint, és per això que us demano que si estimeu el català no el deixeu d’utilitzar mai (ehm... ja me n’he anat per les branques ^^U), per cert, m’han regalat el disc "enamora’t en català" i està molt bé! Hi ha una cançó dels Lax! És un CD de cançons d’amor "antigues" i un altre de més recents. Uf, com m’agrada fer publicitat xD

Aquesta nit- Lax’n’Busto

No sé com dir-te
que em crema ja massa l’espera,
sobren paraules, mirades,
cerveses i festa.

Veig llum als teus ulls
que són foscos color de la nit,
i són ells els que em diuen
el que els teus llavis no em saben dir.

No vull prometre,
ni vull comprometre els teus somnis,
però les coses no són
tal com les imagines,
hi ha cops que tu sents que
una força t’estira, i te’n vas.

El passat és ple, i el futur és buit
no hi ha res que passi si jo no ho escric
només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer al teu costat demà al matí.

Diuen que cada nou dia és una nova vida
que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida
i les coses seran com van ser unes vides abans.

Perquè no seré jo qui manegui el destí,
que tu creus que a la fi
vas trobar-te amb el teu marit.

I és que jo no entenc, per què tanta gent
dels desigs en fan somnis, però no s’atreveix
Potser és cert que hi ha cops en que jo mateix
no goso a fer el que faig, aquesta nit!

Però el passat és ple i el futur és buit
i les coses no passen, si no les escric.
Només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer el teu costat demà al matí
i néixer el teu costat, aquesta nit!


Vinga, dedico aquest post a la Sílvia (perquè sé que aquesta cançó t’agrada molt) i a en Jun (perquè de tant en tant es passa per aquí xD ie, que estàs fet tot un artista!) I a veure si actualitzo més sovint (que va a ser que no) xD
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres