Sí, aquesta frase sempre ha estat ben present en la meva vida...
de vegades ja va bé que s’acabin certes coses... però d’altres en canvi...
deja que esto no acabe nunca... después del frío beso...
no voldries que acabessin mai.
Que yo...me acuerdo todavía cuando te besaba y al cabo vuelvo a tiritar...
Per fi ha arribat el moment, el moment en el qual estic inspirada i disposo de paper i llapis per apuntar les meves idees, o en aquest cas ordinador. Us preguntareu perquè últimament només actualitzo posant cançons... bé, en realitat no crec que ningú s’ho pregunti, però jo m’ho preguntaria! Bé doncs la qüestió és que algú es podria plantejar que la meva absència d’escrits es deu a manca d’inspiració. I no és pas així, la veritat. Sí, ronden moltes idees pel meu cap (i això no vol dir que siguin de gaire valor), cal, però que dongui les gràcies a Dante, Shakespeare, Virgina Woolf i a tots els autors que últimament m’inspiren; evidentment això no fa que el resultat sigui semblant a la seva causa ni molt menys. Simplement fan que la meva ment pensi d’una forma diferent, m’obren horitzons. Tampoc podria parlar d’inspiració sense anomenar els meus amors. Ells, que sempre estan allà presents, molts cops tan sols només com a símbol de la potència de l’amor. I no parlo de la força de l’amor que tot ho pot (amor omnia potest), sinó la que tot ho mou. Sempre em dominaran els sentiments... tard o d’hora el meu cap acaba desembocant allà mateix. Suposo que és normal tenir uns temes recurrents. Bé, sí, necessito parlar-ne però no vull fer-ho, com sempre. Quina estupidesa. Quina estupidesa tot, per a què tantes reserves? Per a què tantes complicacions? Si el final sempre serà el mateix! Faré un esforç... de fet la vida és això... sempre esforçar-se, per aconseguir el que vols, per no enfonsar-te... seguir lluitant per qui estimes, per tu mateix... (quants punts suspensius!) voldria escriure de tantes coses, que no tenen cabuda en aquest text. Potser que en comenci un altre. O potser que apagui l’ordinador i vagi a dormir, al dolç món del somnis on acostumo a ser més feliç que en la vida mateixa.
Estava recordant cançons i em va venir aquesta al cap, ràpidament la vaig buscar al youtube i només n’hi havia un vídeo on la imatge mostrada era sempre igual i vaig pensar que aquesta preciosa cançó es mereixa alguna cosa millor. Bé, potser preciosa no és l’adjectiu adequat... és una mica punk.
Si estás tú - Reincidentes
Cuando percibes que el tiempo se va
y llega el quiero y no puedo evitar.
Vislumbras algo cercano al final
y te preguntas si te dolerá.
No sé si el mundo camina a peor,
pero es seguro que reventará.
Siempre buscando una mágica solución
y adrede ignoras la debilidad.
No importa ver su faz, si estas tú.
Soportas lo peor, si estas tú.
Aguantas el tirón, si estas tú.
Si estas tú.
Si en tu mirada me invento la luz,
si tiembla el mundo cuando dices tú.
Si tu sonrisa me impide temer,
si la ansiedad va muriendo en tu piel.
Me tengo que aguantar, si estas tú.
No importa, me da igual, si estas tú.
Me voy a rebelar, si estas tú.
Si estas tú.
No importa nada, si estas tú.
I és que em conformo (amb) que em deixis estar al teu costat.
No vull que s’acabi la universitat... perquè ja no us veuré més, perquè ja no et veuré més.
Dust in the Wind - Kansas
I close my eyes, only for a moment, and the moment’s gone
All my dreams pass before my eyes, a curiosity
Dust in the wind, all they are is dust in the wind.
Same old song, just a drop of water in an endless sea
All we do crumbles to the ground, though we refuse to see
Dust in the wind, all we are is dust in the wind
Don’t hang on, nothing lasts forever but the earth and sky
It slips away, and all your money won’t another minute buy
Dust in the wind, all we are is dust in the wind
Dust in the wind, everything is dust in the wind.
Pensando en ti - Magö de Oz
Hay veces que mi alma
baila tangos con la soledad.
Y necesito de tabla tu amor
para asirme a ella en mi tempestad.
Pensando en ti,
me paso el da pensando en ti.
Enséñame
a escuchar tus labios, a leer el sol.
Llévame
adonde los sueños fabrican tu voz.
Pensando en ti.
Acuno mi alma pensando en ti.
¿Dónde estas?
Tengo miedo ayúdame a caminar
pues nunca solo yo podré encontrar
la forma de ser libre.
Quiero descansar.
Pensando en ti.
Duermo el odio pensando en ti.
Me paso el día pensando en ti.
(...)me has alterado poniendote a mi lado
¡yo que vivía tan feliz en un tejado!
Por el día, ando siempre despistado,
por la noche, en sus brazos se me olvida.
Y su calor es como el sol
en una cama fría, en una noche de un invierno.
Y su calor es como el sol
me levanto a mediodía, hace ya noches que no duermo.
Y su calor es como el sol
poco a poco voy poniéndome moreno.
Extremoduro - Sol de invierno
Han tornat els grisos! Només han canviat el color de les seves camises...
La meva vida es va esfullant dia a dia.
Els pètals marxen dansant al vent,
ningú ja no els trobaria.
Sols resten en la meva ment,
plena de tristesa i alegria,
sota el llum incandescent
de dins de l’alma mia.
Per què m’agrada tot el que té a veure amb tu?
Em sento estúpida per sentir el que sento i tanmateix no puc fer res per a evitar-ho. Sempre la mateixa història, m’arrossega i jo, com sempre, sense lloc on agafar-me. Ahh... com em fereix. Necessito veure’t... estar a prop teu...
De tanto que me hicieron, sin saber en qué momento ocurrió, mi cuerpo también se quedó estéril. Qué mundo tan insluso y vacío...hace que mi corazón esté envuelto por la niebla. Soy como una muñeca de hielo. Y en mitad de la noche...vi a un angel de cabellos dorados.
Perdona’m. Perdona’m per estimar-te així. Per voler-te meu.
Nunca tendrán las armas la razón.
Formes de l’indicatiu present i imperfet de la forma activa dels verbs de la 1a, 2a, 3a i 4a conjugació.
Enunciats:
1a conjugació. Verb amo. Amo, amas, amare, amavi, amatum.
2a conjugació. Verb habeo. Habeo, habes, habere, habui, habitum.
3a conjugació. Verb duco. Duco, ducis, ducere, duxi, ductum.
4a conjugació. Verb audio. Audio, audis, audire, audivi, auditum.
Present d’indicatiu | |||||
| 1a conjugació | 2a conjugació | 3a conjugació | 4a conjugació | |
Singular | 1a 2a 3a | Amo Amas Amat Amamus Amatis Amant | Habeo Habes Habet Habemus Habetis Habent | Duco Ducis Ducit Ducimus Ducitis Ducunt | Audio Audis Audit Audimus Auditus Audiunt |
Plural | 1a 2a 3a | ||||
Pretèrit imperfet d’indicatiu | |||||
| 1a conjugació | 2a conjugació | 3a conjugació | 4a conjugació | |
Singular | 1a 2a 3a | Amabam Amabas Amabat Amabamus Amabatis Amabant | Habebam Habebas Habebat Habebamus Habebatis Habebant | Ducebam Ducebas Ducebat Ducebamus Ducebatis Ducebant | Audiebam Audiebas Audiebat Audiebamus Audiebatus Audiebant |
Plural | 1a 2a 3a | ||||
Futur imperfet d’indicatiu | |||||
| 1a conjugació | 2a conjugació | 3a conjugació | 4a conjugació | |
Singular | 1a 2a 3a | Amabo Amabis Amabit Amabimus Amabitis Amabunt | Habebo Habebis Habebit Habebimus Habebitis Habebunt | Ducam Duces Ducet Ducemus Ducetis Ducent | Audiam Audies Audiet Audiemus Audietus Audient |
Plural | 1a 2a 3a | ||||
NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
L’irradiador del port i les gavines (1921)
Incomunicació.
Eres tú, eres tú, la chica con la que soñé.
Eres tú, eres tú, eres tú, eres tú
la que siempre forniqué.
Eres tú, eres tú, la chica con la que flipé
Eres tú, eres tú y esta vez yo lo sé.
Su calidas rastas, se acercan a mí
esos ojos azules, boquita de alcohol
la rubia perfecta de mi corazón.
Los pechos rosados me ponen a mil.
Su culo bonito, empetado con un tanga rojo
que empieza en las piernas,
que sube, que baja, que viene, que va
que cato un poco tus piernas y pam!
Eres tú, eres tú, la chica con la que soñé.
Eres tú, eres tú, eres tú, eres tú
la que siempre forniqué.
Eres tú, eres tú, la chica con la que flipé
Eres tú, eres tú y esta vez yo lo sé.
Pasarón los dias y ya te caté
y lo que tú fuiste, nena,
me dejó de poner, me dejó de poner.
Y ahora me quedo con otra mujer,
que tenga más morbo, más pecho,
más culo, más rastas y sin pelo en la piel.
No eres tú, no eres tú, la chica con la que soñé
no eres tú, no eres tú, no eres tú,
no eres tú a la que siempre forniqué.
No eres tú, no eres tú, la chica con la que flipé
no eres tú, no eres tú y esta vez yo lo sé.
Ese pelo dorado ya no me supo convencer,
esos ojos azules, lentillas de palo, una ilusión.
La boquita de alcohol, parecia un garrafón.
La rubia imperfecta de mi corazón.
Asi que amiguito, que sepas que nada es perfecto,
que hay peces que vienen, que hay peces que van,
que hay peces que cato, que pesco, que tiro,
y que luego todos vuelven al mar se va, se van, se van.
Que vuelven al mar y se van, se van, se van.
Así que,
no eres tú, no eres tú, la chica con la que soñé
no eres tú, no eres tú, no eres tú,
no eres tú a la que siempre forniqué.
No eres tú, no eres tú, la chica con la que flipé
no eres tú, no eres tú y esta vez yo lo sé.
Sé que és una tonteria, però no saps com em sento quan em mires i somrius...
Encara que potser sigui un acte inconscient, encara que sigui perquè somrius a tothom...
Tinc por de despertar i no poder veure’t, o que hi hagi algú altre abraçant-te.
Riscos que s’han de patir, igualment no m’atreveixo a parlar-te’n.
Del que sento per tu, que quan tot s’acabi m’agradaria seguir veient-te.
Que em mor per tenir-te a prop. Escoltar la teva respiració, notar l’aire que exhales
i que tu notis el meu, ple de sentiments desitjosos envers tu.
Que baixem la mirada i poc a poc s’ajuntin els nostres llavis fins a tocar-se, tot
resseguint la teva galta amb la punta dels dits. Estimar-te i que m’estimis.
Alaaaaaaa, que pastelazo. Sort que no li penso dir XDDD
Espero que se’m passi aviat, de vegades crec que sí,
que només és una obsessió més, però se’m fa tan difícil deixar de pensar-hi...
però si a penes ens coneixem!
Aagh, quan em sento així em faig ràbia a mi mateixa!
Li vull dir abans de marxar... però... qui sap si ho faré.
(Segur que acaba amb una altra abans y a la mierda todo xD)
Bé, així segur que ho dono per impossible. Sí, m’agrada parlar sola XD
I aquests "XD" són de nerviosisme/ autocompassió.
Eres tú, eres tú...
On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Elles passent en un instant comme fanent les roses.
On me dit que le temps qui glisse est un salaud que de nos chagrins il s'en fait des manteaux pourtant quelqu'un m'a dit...
Refrain
Que tu m'aimais encore,
C'est quelqu'un qui m'a dit que tu m'aimais encore.
Serais ce possible alors ?
On me dit que le destin se moque bien de nous
Qu'il ne nous donne rien et qu'il nous promet tout
Parais qu'le bonheur est à portée de main,
Alors on tend la main et on se retrouve fou
Pourtant quelqu'un m'a dit ...
Refrain
Mais qui est ce qui m'a dit que toujours tu m'aimais?
Je ne me souviens plus c'était tard dans la nuit,
J'entend encore la voix, mais je ne vois plus les traits
"Il vous aime, c'est secret, lui dites pas que j'vous l'ai dit"
Tu vois quelqu'un m'a dit...
Que tu m'aimais encore, me l'a t'on vraiment dit...
Que tu m'aimais encore, serais ce possible alors ?
On me dit que nos vies ne valent pas grand chose,
Elles passent en un instant comme fanent les roses
On me dit que le temps qui glisse est un salaud
Que de nos tristesses il s'en fait des manteaux,
Pourtant quelqu'un m'a dit que...
Refrain
Admiro la gent que és capaç de seguir estimant una persona tot i que el sentiment no sigui mutu.
Adéu-siau, , per sempre adéu-siau,
abandonar? no és el meu estil. simplement tinc altres idees en ment més productives. oh, sí, frivolitzem les coses, simplifiquem-les fins al punt de perdre’n el significat original, degenerem-les. el problema no és que no tingui caràcter, ans al contrari.
-tranquil·la, no és tan greu...
no, per descomptat que no...
ah, què és aquesta olor que em paralitza? i aquest record que m’esgarrifa?
sentiments contradictoris lluiten per fer-se amb el control, la batalleta de sempre? el bé i el mal?
es pot viure sense amor? però és que a cas realment existeix? (silenci)
què importa si acabem sempre sols? sols amb nosaltres mateixos! però de vegades és difícil de suportar... sobretot si no et caus gaire bé, però com pots no caure’t bé? si la majoria de gent és estúpida... ah, però no, que la vida humana és el més important. I la animal què? qui pensa en els animals?! m’ha quedat molt clar el que sents... o només són especulacions meves? fins a quin punt són certes? però... no pot ser que... oh, però què importa? si passa el que vull que passi serà pitjor... aleshores? per a què tanta complicació?
Una pèrdua de temps, ja us ho diré jo el que és tot això.
Blanca era com la neu; de blanc vestida, com sa innocència en es seu front impresa: damunt sa llarga cabeiera estesa, corona virginal de flors teixida; blau mantell, com el cel que l’ha acollida, blanc es vel, com dets àngels sa puresa: així la veia jo, ple de tristesa, com si estàs solament allà adormida. Així la veia jo, i la veig encara, enmig des camp que, trist, per mi verdetja, prop des torrent que, trist, per mi redola. La veig en fosca nit i en lluna clara, i sa hermosa visió, que així em rodetja, endolceix un dolor que no aconsola.
Tomàs Aguiló i Forteza
De vegades hi ha coses que em captiven, causen en mi una atracció fatal que no puc remediar, com si d'un iman es tractés no aconsegueixo fugir-ne. En un intent desesperat faig un moviment brusc amb el cap per poder apartar els ulls d'aquella font de llum inesgotable, però no serveix de res, continua viva dins meu, cremant-me, exasperant-me. Em dissol, ja no hi ha escapatòria: em té presa.
*Fitxa tècnica
Duració: 152’
País: Gran Bretaña
Majors de 13 anys
Gènere: Acció
Director: Christopher Nolan
Productor: Charles Roven
Guionista:Jonathan Nolan
*Personatge / Actor
Batman / Christian Bale 
guapooo, tot i que el van denunciar la seva mare i la germana per pegar-les en un hotel :S
http://www.3cat24.cat/noticia/302039/ociicultura/Christian-Bale-no-afrontara-cap-carrec-per-la-suposada-agressio-a-la-seva-mare-i-a-la-seva-germana
Joker / Heath Ledger
Es va morir per sobredossis poc després de gravar aquesta pel·lícula. Era un dels protagonistes de Brokeback Mountain.
Harvey Dent / Aaron Eckhart
Rachel Dawes / Maggie Gyllenhaal 
*Megaresum de l’Olga: És la primera peli de Batman que veig però suposo que és més o menys com les altres, lluita contra la mafia i el crim i contra el Joker en concret, que és un paio que està boig i es diverteix matant i robant, no li importen els diners. Apareix un polític que no és corrupte, Harvey Dent, i fa el que pot per detenir la gent malvada, Batman creu que és un heroi de debò, ja que no amaga el seu rostre en la lluita contra el mal, però desgraciadament les coses no acostumen a ser com semblen. La Rachel va ser la nòvia de Batman però el va deixar no sé ben bé perquè (suposo que per ser un superheroi i tal...) i en aquesta pel·lícula està sortint amb Harvey Dent, vamos, el triangle amorós de tota peli d’herois.
*Frases que m’han agradat, n’hi havia més però no les he trobades.
Batman: Sometimes, truth isn’t good enough, sometimes people deserve more. Sometimes people deserve to have their faith rewarded.
Batman: De vegades, la veritat no és suficient, de vegades la gent mereix més. De vegades la gent mereix que la seva fe sigui recompensada.
Batman: What did you do?
The Joker: I took Gotham’s white knight, and lowered him to our level. It wasn’t hard. Y’see, madness, as you know, is like gravity. All it takes is a little…push.
Batman: Que has fet?
Joker: Vaig agafar al cavaller blanc de Ciutat Gòtica i el vaig rebaixar al nostre nivell. No va ser difícil. La bogeria, como ja saps, és com la gravetat. L’únic que cal és una petita empenta.
The Joker [Holding a knife inside Gamble’s mouth]: Do you want to know how I got these scars? My father was…a drinker…and a fiend. One night he goes off crazier than usual, and Mommy picks up a kitchen knife to defend herself. Well, Daddy doesn’t like that. Not. One. Bit. So, me watching, he takes the knife and slices her up, laughing as he does it. And then he looks at me standing there, and says, “Why…so…serious?" And as he’s walking over to me: “Why…so…serious?" And then he puts the knife in my mouth, like this, and says, “Let’s put a smile on that face!"
Joker (mentre posa un ganivet a la boca de Gamble): Vols saber com em vaig fer aquestes cicatrius? El meu pare era un alcohòlic i un dimoni. Una nit se li’n va anar l’olla més de l’habitual, i la meva mare va agafar un ganivet de cuina per defensar-se. Bé, al meu pare no li va agradar gaire això. No. Ni una mica. Així doncs, mirant-me va agafar el ganivet i mentre la tallava reia. Aleshores em va mirar i em va dir: "Per què tan seriós?" i tot caminant cap a mi em va tornar a preguntar: "Per què tan seriós?" I aleshores va posar el ganivet a la meva boca, així, i em va dir, "anem a posar un somriure a aquesta cara!".
*Opinió personal poc currada
M’ha agradat bastant, no és la típica de superherois en la que només hi ha amor i lluita sense gaire diguem-ne complicació important. I el personatge del Joker és molt aconseguit, no et deixa indiferent.
Un musical de la mà de Tim Burton sobre un barber que és putejat i empresonat durant 15 anys a la quinta polla perquè un jutge molt poderós s'ha enamorat de la seva dona, no hi falta la sang i les paranoies macabres.
Oooooooh, m'encanta el final!!! Per fi un final de pel·lícula em complau, ja era hora XD