Blogia

Supralunar

Per les nits al teu costat

Per les nits al teu costat

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Perquè només tu saps com et sents...

Perquè només tu saps com et sents...

Layla, you've got me on my knees.
Layla, I'm begging, darling please.
Layla, darling won't you ease my worried mind.

Like a fool, I fell in love with you,
Turned my whole world upside down.

Let's make the best of the situation
Before I finally go insane.
Please don't say we'll never find a way
And tell me all my love's in vain.

 

I tot i així t'entestes a entendre'm. I sovint no m'entenc ni jo.

Malenconia

Malenconia

Horitzó

Horitzó

- Mira a l'horitzó, què hi veus?

- No res.

Si miro el present, dolor, si miro el passat, dolor. És que un futur incert m'ha de semblar millor?

- Tens la vista emboirada i no ets capaç de veure com n'és de bell el que t'envolta.

- No és pas la vista el que la foscor m'enterboleix.

- No, és clar, era una metàfora.

- Però és que no m'ho puc treure del cap, sense voler, apareix altre cop, sento una punxada i tot enfosqueix.

- Amb el temps la punxada serà menys forta.

- Gràcies per recordar-me que el temps passa sense aturador, és molt reconfortable.

- Fer-se gran no t'ha de fer por.

- Tu sempre ho veus tot positivament.

- I sort que en tens! Si no què en seria de tu?

- Gràcies.

8. Bueltatzen

8. Bueltatzen

Mundua ikusi nahi dut
baina zure ohetik
Mundua ikusi nahi dut

Ahazten ez duzun kantu
zure ezpainetan
kantua izan nahi dut

Ta non ezkutatzen zinen orain arte
urte luzeegi hauetan agertu gabe
Helduidazu eskutik estu arren
ilun dago ta ez dakit bueltatzen

Itsaso izan nahi dut
zure ekaitzetan
Itsaso izan nahi dut

Etxerako bidea
soilik zure oinetan
Bidea izan nahi dut

Ta non ezkutatzen zinen orain arte…

Mundua ikusi nahi dut
baina zure ohetik
Mundua ikusi nahi dut
zure hitzen talaiatik

Ahazten ez duzun kantu
zure ezpainetan
kantua izan nahi dut

[Vull veure el món
Però des del teu llit
Vull veure el món

Aquella cançó que mai oblides
Vull ser cançó als teus llavis

I on t’amagaves fins ara
sense aparèixer en aquests anys massa llargs?
Agafa’m de la mà, fort si us plau
És fosc i no sé tornar.]

Mundua ikusi nahi dut baina zure ohetik...
Helduidazu eskutik estu arren ilun dago ta ez dakit bueltatzen....


Berri Txarrak

 

Potser hi ha gent molt filla de puta

Potser hi ha gent molt filla de puta

Potser no n'hi havia per tant

Potser no n'hi havia per tant

I és que en el fons... tot depèn del valor que tu donis a les coses.

Odi

Odi

T'odio t'odio t'odio t'odio. Altre cop aquesta sensació m'emmetzina per dins i altre cop no puc fer més que sentir-me impotent.

E s p a i

E s p a i

Y a la mierda primavera...

Y a la mierda primavera...

I deixar que els sentiments flueixin...

I deixar que els sentiments flueixin...

Dolços arpegis sonen dins el meu cor.

I deixar que els sentiments flueixin...

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Si après grans mals un be ’m serà guardat

Si après grans mals un be ’m serà guardat

 

XV

Si après grans mals un be ’m serà guardat
mos guanys é plants en delits convetràn
après los mals los bens millors parràn
e’ bé no val tant com no es preat.
Rey pot ser dit lo pobre dins sa pensa
per un petit do que li sia ofert
é lo ricn hom de llarguesa desert
gran suma d’ or pobretat no el defensa.

Mon pensament embolt en amor pensa
com tot son bé d’ aquest lloch puscha traure
no piados amor lo véu mort jaure
durar no déu lo comport del qu’ ofensa
per mal de mi romp sos costums amor
é fà mentir los qui d’ell han escrit
esperiment en mi es defallit
amor desdiu ser en tal cas senyor.

Sí com el sol escalfa ab sa calor
totes les parts que son dessus lo cel
escalfa amor cascunt cor de son zel
sinó e1 de vos qui es ple de fredor
¿d’hon ve lo glas qui tanta fredat porta
fahent contrast al calt que amor gita?
los hermitans fà surtir de 1’ hermita
los grans delits entren per esta porta.

Del foch d’ amor Phedra no fonch estorta

requerre volch Ipolit son fillastre

é Lançalot hac en amor tal astre

que’n fó request per dona qui en fó morta,

Ò cruels fats vos qui fes jutjament

que jo amas un cor de carn tan dur

feulo ser moll manantli que no dur

que ab ull cast denegue mont talent.

Amor es tal que fets injusts consent
mes james fon tant injust com aquest
car yo guaymen lo cor é romp lo test
e vos sou prop que ·m siàu mal volent
ma pensa es en vos pensar embolta
esli forçat d·altra part no la tiren
é vostres ulls en guardar mi no·s giren
é mostran bé que pensa ·n teniu tolta
Si amat sò festa en déu ésser colta
car en lo mòn un cos serà guanyat
axí lo cel fa gran solemnitat
com del infern una arma pot ser tolta,
los cantadors ab melodia canten
los trobadors à fer dictats acuyten
los aldeans salten, corren é lluiten
los amadors d’ amar bé no s’ espanten.


Plena de seny, mòlts homens son qui es vanten
que han be vist amor é conegut
portant d’ aquell escrits en llur escut
no 1’han sentit é de sos fets s’espanten.

Àusias March

 

I després tancar els ulls i sentir el món en calma

I després tancar els ulls i sentir el món en calma

Epitafis

"Aquí roman Molière, el rei dels actors. En aquests moments fa de mort i realment ho fa bé" Molière.

"Perdonin que no m'aixequi" Groucho Marx

"Ja deia jo que aquell metge no valia molt..."  Miguel Mihura

“RIP, RIP, ¡HURRA!” Groucho Marx (a la seva sogra)

 

Crema

Crema

- T’estimo.

- No, no m’estimes.

- Sí, i molt, per això no vull perdre’t.

- No, no m’estimes, Miquel, si m’estimessis em deixaries viure tranquil·la, lluny de tu.

Ell s’acosta a ella lentament, ella el defuig i aleshores en Miquel fa un moviment brusc amb el braç i l’agafa pel canell impedint així que ella s’allunyi. La llarga cabellera li tapa el rostre, té el cap inclinat, abaixat, no vol veure la cara d’aquell home, no vol mostrar la seva i donar-li la satisfacció de descobrir-hi llàgrimes. És clar que tot això no ho reflexiona com ho faig jo ara, ho fa instintivament, sentint ràbia, sentit dolor i defalliment.

- És clar que t’estimo! T’adoro! No puc viure sense tu, creus que em molestaria a anar-te al darrera? Creus que aguantaria el teu mal humor i les males maneres? Cap altre home ho faria, Clara, excepte un devot del teu amor, com ho sóc jo.

- Amor? Tu no saps què significa això! Només escampes dolor i patiment allí on vagues!

- Dius aquestes coses sense pensar, no entenc per quin motiu, però saps molt bé el que et convé.

La Clara roman en silenci, tremolosa.

- Veus? Ja se t’han esgotat les forces i la mala llet se t’ha passat. Però ara m’has ofès, saps? Demana’m perdó!

- Perdó per què?! - contesta, en un crit desesperat, sense èmfasi, que rellisca en l’aire i es desfà, com un sospir.

Baudelaire

Baudelaire

Oh dolor, dolor! Devora la vida, el Temps,
i l’obscur Enemic que el cor ens rossega
es fortifica i creix robant-nos la sang!

-O douleur! ô douleur! Le Temps mange la vie,
et l’obscur Ennemi qui nous ronge le coeur
du sang que nous perdons croît et se fortifie!

Gossa Sorda Remix XD

Gossa Sorda Remix XD

[Respira, no sents com s’accelera el cor?]

Respiració exaltada, ràpida circulació. Un cos al costat de l’altre fregant-se lleugerament. No m’atreveixo a mirar-te. Tu a mi sí. Són poques vegades però intenses. Sento una escalfor malaltissa, febril. Arrossego les paraules, amb la mirada baixa. Quan l’alço i coincideix un moment amb la teva augmenta el calor. El nerviosisme també és més gran. Voldria mirar-te sense que tu em veiessis, per això m’agrada tant observar-te mentre dorms. Fixar-me en les teves faccions, intentar memoritzar-les. La meva memòria visual sempre ha estat escassa i així m’asseguro de poder retenir la teva imatge. Penso que potser no podré veure-la mai més de tan a prop, que aviat la memòria l’esborrarà convertint-la en una  escena borrosa i vull retardar aquest fet. M’agradaria tant que no fos l’últim, poder observar-te una vegada més, poder sentir el tacte de la teva pell, les teves carícies... [passaria mil hores mirant-te][el temps s’acaba, s’acaba...]

M’has ensenyat tantes coses... {amb tu sempre aprenc coses noves...}{i moltes més que en podries aprendre}
[Vaig aprendre tantes coses que no he tingut temps de recordar-les.
Seran els canuts, o seran les ganes d’oblidar-te.]

Oblidar-te? Però si tan sols et conec prou per poder oblidar-te! Oblidar-te com? Oblidar el què? Les ganes que tinc de veure’t? Els moments que hem estat junts? No, jo no oblido. No voluntàriament, s’entén. No podria fer-ho, no voldria fer-ho.


T’estime, t’estimo, t’estim.

Silenci

Silenci

<!-- @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } -->

No hi ets. I què passa quan no hi és una persona que mai ha estat allí? Res, absolutament res, el buit sobre el buit. Negre sobre negre. A la foscor ja no li ve de ser una mica més fosca. Però el silenci de vegades m'aclapara, em prostra. Tan amant que n'he estat sempre, del silenci, que m'ha servit de refugi infinitats de cops. Però hi ha gent que té la falsa certesa que significa alguna cosa. Quedar-se callat vull dir. Bé, no dic que no signifiqui alguna cosa, però realment una segona persona és capaç de saber què passa per la nostra ment en aquell moment? Com saber si és por, de dir el que penses, o si tan sols estem pensant una resposta mínimament raonada, que pugui satisfer la curiositat del preguntant? El silenci. El silenci de quan em mires. També el de quan el dolor m'absorbeix. El silenci d'una situació incòmoda. El d'un hospital a les esperes d'un resultat. El silenci enigmàtic d'aquell que es vol fer pregar. Callem. Callem per no fer mal, per no precipitar-nos, quan no sabem què dir, quan estem sols i no hi ha ningú que pugui rebre les nostres paraules o, inclús, quan estem envoltats de gent. Sí, rodejats de persones que ens són familiars, però que mai han intercanviat dos mots. El silenci de la nit esgarrapat pel vent. La sensació de no ser aquí, en aquest món, sinó flotant en el pensament, entre paraules, les teves paraules o les dels altres, coses que t'han dit. Foscor. Silenci eixordador.

Aclariment a un aclariment

Aclariment a un aclariment

Dedicat a l’Esbotzegat.

A part que cada cop veig més clar que ell no m’estima (des que són vacances i ha tornat al seu poble les nostres comunicacions són quasi casuals), si m’estimés tampoc aniria enlloc la cosa, ja no tinc ganes de sortir amb ningú a menys que sàpiga que les coses poden funcionar i entre ell i jo hi ha moltes diferències (de manera de ser i d’altres coses més obvies com la distància, l’edat...) i fa poc que ens coneixem.

L’únic que sé és que em sento molt bé al seu costat, als seus braços, que m’encanta que passi els seus dits pel contorn del meu cos, que em besi els cabells tendrament... I és la persona amb qui tinc més ganes d’estar.

No importa, tampoc, només tinc por que m’utilitzi. Però des d’un altre punt de vista sembla que pugui ser jo la que l’utilitza a ell, si dic que és poc probable que acabem sortint... tanmateix jo l’estimo...

No m’entenc ni jo XD de vegades admiro la gent que és capaç d’iniciar una relació sense cap temor.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Aclariment

Aclariment

No és que no li pugui dir perquè no m'atreveixi ni perquè ell estimi a una altra persona, que no ho sé, simplement les conseqüències d'aquest fet no em resultarien grates per molt que siguin positives. No sé si m'explico. És difícil trobar algú que comparteixi la teva visió de les coses. Tu què hi veus? Jo una soledat infinita.

Bua

Bua

T’estimo i no puc dir-t’ho... joder!
Sempre igual.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres