Aclariment a un aclariment

Dedicat a l’Esbotzegat.

A part que cada cop veig més clar que ell no m’estima (des que són vacances i ha tornat al seu poble les nostres comunicacions són quasi casuals), si m’estimés tampoc aniria enlloc la cosa, ja no tinc ganes de sortir amb ningú a menys que sàpiga que les coses poden funcionar i entre ell i jo hi ha moltes diferències (de manera de ser i d’altres coses més obvies com la distància, l’edat...) i fa poc que ens coneixem.

L’únic que sé és que em sento molt bé al seu costat, als seus braços, que m’encanta que passi els seus dits pel contorn del meu cos, que em besi els cabells tendrament... I és la persona amb qui tinc més ganes d’estar.

No importa, tampoc, només tinc por que m’utilitzi. Però des d’un altre punt de vista sembla que pugui ser jo la que l’utilitza a ell, si dic que és poc probable que acabem sortint... tanmateix jo l’estimo...

No m’entenc ni jo XD de vegades admiro la gent que és capaç d’iniciar una relació sense cap temor.