Malenconia
T'odio t'odio t'odio t'odio. Altre cop aquesta sensació m'emmetzina per dins i altre cop no puc fer més que sentir-me impotent.
No vull fer-te mal... si algú ha de patir prefereixo ser jo... però... no tinc valor.
Això és tot.
-Tu no acostumaves a anar als llocs en bicicleta?
- Toc, toc.
- Qui hi ha?
- Què hi ha algú?
- No, ho sento, torni un altre dia.
Navegues tranquil
en un mar d'incertesa i dolor,
ningú diria que un dia vas ser feliç,
i se t'emporta
lluny de tu
lluny de mi.
Esperant que a la fi
t'acariciï amarrat de suor.
Encara t'estimo.
La teva mirada em fa mal...
Ja tornem a ser dilluns, sempre em dic: aquesta setmana la començaré amb empenta i il·lusió, però la veritat és que pocs cops ho aconsegueixo... Avui he fet 3 examens, un m'ha anat fatal, l'altre bé i l'altre no me l'han deixat acabar(x coses de la vida que no vull explicar)... sort que era de plàstica i m'importa ben poc, ja ho recuperaré... espero... Després arribo a casa i ... bé que us haig d'explicar jo? xD que n'es de dura la vida de vegades... avui no es el meu dia, està clar u_u a més em començo a trobar soletaa, em sembla k la gent es distància d mi... o potser sóc jo... (segurament xD) En fi, anims que ja arriba Nadal! Tot i que jo passo de totes aquestes coses almenys tindré vacancetes i així desconnectaré una mica que això de l'institut em cansa xD Vinga, k demà serà un nou dia i el penso viure amb alegria!! ^_^