Blogia
Supralunar

Bloqueig

Bloqueig


... no poder avançar ni rectificar ...

Com es pot descriure un abraç teu?

No puc evolucionar, m'he quedat estancada, tot el que faig o intento fer perjudica a l'altra gent, tot el que no faig o intento no fer encara ho espatlla més.

No aconsegueixo reprimir les llàgrimes. {{I si et dic que jo abans no era així?}}
Tornar a començar, tornar a morir, dolor que em pesa a dins. Voldria ser més que materia interte.

Vull ser forta. Vull ser forta. Vull ser forta.

Sé que així no aconseguiré res, sé que com més por tingui més possibilitats de derrota hi ha.
Però no puc donar-te això que em demanes, cada silenci és una petita llaga -es fa etern-. {{No puc suportar tant de dolor}}.

-No tens motius.
El pes de la meva vida es precipita sobre mi i m'esclafa contra el terra.

Com es pot descriure un abraç...?

Tot i així t'estimo.

 

p.d: avui m'ho he passat molt bé al bosc vertical (una serie de circuits per sobre els arbres, a 12 metres! tirolines, lianes, pons... ). I els monitors.. hehe xD Merci pels bons moments, no posaré noms perquè no calen, us estimo.

0 comentarios