T'estimava tant que no podia imaginar un final tant infeliç per la teva bonica figura, el món va ser cruel amb tu i jo pensava ser-ho amb ell, no volia veure't plorar, em dolia tant, Gemma, i ni tant sols me n'havies dit res, temia no tornar a veure el teu somriure mai més, les teves ganes de viure disminuides a gotetes de mar, i tot per haver estimat tant, tant com jo t'estimava a tu, i tot per unes simples paraules, que a vegades no sabem que fem amb les nostres vides, que volem i no volem, i no sabem com ser feliços, però tu en sabies molt d'això, i tot per no dir unes paraules de confort quan més les necessitava, per una simple falta de comunicació, un no te'n vagis, queda't amb mi, que tantes vegades esperem sentir, però tot era una farsa, ets més perversa del que em podia imaginar, que ja és dir, i això no vol dir que t'hagi deixat d'estimar, això no ho trio jo, però el buit que em vas deixar dins meu no l'omplirà res i així em vaig quedant, fins que en el meu cos només hi hagi aire, i aleshores marxaré on ningú em pugui ferir, i no cal que em busqueu, no serviria de res, perquè hauré perdut la fe en la humanitat.
0 comentarios