La por
Primer de tot (abans de deixar-vos anar el rotllo xD) vull explicar el perquè d'aquests canvis de tema al blog, a veure, m'encanta la psicologia, intentar entendre als altres i tot això, per aquest motiu analitzo cada situació, cada sentiment, cada manera de pensar per aconseguir treure'n conclusions i saber enfrontar-me i solucionar els problemes. Si escric tot això és perquè trobo que aquest és un tema molt interessant(si no compartiu la mateixa opinió simplement no llegiu aquest post),perquè jo no tinc por del que pugueu pensar de mi, perquè... qui no ha tingut algun cop por? Si ens hi posem a pensar la por fa que deixem de fer moltes coses i que no arribem a ser feliços. I realment aquest és un greu problema
Què és la por?
La por és el torbament de l'ànim, esp. sobtós i fort, en presència d'un perill real o imaginari. També és coneix com a por laprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s'esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja. Així doncs, nhi ha moltes varietats, de pors, però totes parteixen daquestes: por a allò que és desconegut i por destar sol. No és cap tonteria, ara analitzarem les pors una per una.
- Por a allò que és desconegut: por a allò que no dominem del tot, a allò que està present i que no hem emprat mai, a allò que desconeixem. I si...?
No sha de tenir por a una cosa desconeguda no té perquè ser dolenta, i per exemple, en el cas de la mort, tant és, quan arribi ja ens ho trobarem, no val la pena preocupar-se ara, si un problema té solució, la trobaràs i es solucionarà, i si no en té, per què preocupar-sen?
- Por destar sol: por a quedar-te sense ningú que et faci costat. I si...? I si resulta que estic sol? Que tots els que menvolten realment no maprecien? Que quan tot em surti malament marxaran del meu costat i em quedaré sol... sense ningú... sol...
Tranquil, no estaràs mai sol. Això és pot produir per inseguretat de tu mateix, tenir lautoestima baixa i/o estar passant un mal moment amb algú que testimes. En aquests moments, és important que et facin saber que testimen, però en aquests temps que corren cada cop a la gent li costa més, tant difícil és dir: testimo? Trenquem aquests tòpics, digueu a la gent que estimeu que l'aprecieu... sé que a molta gent li resulta impossible, però hi ha moltes maneres de dir-ho i realment val la pena.
Por de ser rebutjat: variant de la por destar sol, creus que la gent amb qui estàs no testimarà si et mostres tal com ets, però creus que és millor que testimin per qui aparentes ser? No, si penses això estàs molt equivocat, sempre has de mostrar-te tal com ets, almenys amb aquella gent amb la que hi tens més confiança, perquè si no estàs bé amb tu mateix com vols que els altres estiguin bé amb tu? Impossible, thas destimar, un altre dia us faig una classe per pujar lautoestima xD
Por al fracàs: por a que les coses no surtin com les havies planejat, que et surti tot malament.
I si...? I si després de tot em surt malament?
Si penses així segur que et surt tot malament, has de confiar en tu mateix si vols aconseguir quelcom, i si dalguna cosa sen pot aprendre és dels errors, si una cosa no et surt bé analitzes el que ha passat i prens nota per no tornar a equivocar-te en allò, tan fàcil com això. No hi ha error que no pugui ser corregit.
Espero que això us hagi servit dalguna ajuda, encara que només sigui fer-vos pensar una estona. Tot i que això tan sols és la meva opinió i manera de veure la vida, mencantaria que tots compartíssiu la vostra amb mi, perquè se naprèn molt. Moltes gràcies per llegir-me. And remember: don't worry, be happy! ^^
Què és la por?
La por és el torbament de l'ànim, esp. sobtós i fort, en presència d'un perill real o imaginari. També és coneix com a por laprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s'esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja. Així doncs, nhi ha moltes varietats, de pors, però totes parteixen daquestes: por a allò que és desconegut i por destar sol. No és cap tonteria, ara analitzarem les pors una per una.
- Por a allò que és desconegut: por a allò que no dominem del tot, a allò que està present i que no hem emprat mai, a allò que desconeixem. I si...?
No sha de tenir por a una cosa desconeguda no té perquè ser dolenta, i per exemple, en el cas de la mort, tant és, quan arribi ja ens ho trobarem, no val la pena preocupar-se ara, si un problema té solució, la trobaràs i es solucionarà, i si no en té, per què preocupar-sen?
- Por destar sol: por a quedar-te sense ningú que et faci costat. I si...? I si resulta que estic sol? Que tots els que menvolten realment no maprecien? Que quan tot em surti malament marxaran del meu costat i em quedaré sol... sense ningú... sol...
Tranquil, no estaràs mai sol. Això és pot produir per inseguretat de tu mateix, tenir lautoestima baixa i/o estar passant un mal moment amb algú que testimes. En aquests moments, és important que et facin saber que testimen, però en aquests temps que corren cada cop a la gent li costa més, tant difícil és dir: testimo? Trenquem aquests tòpics, digueu a la gent que estimeu que l'aprecieu... sé que a molta gent li resulta impossible, però hi ha moltes maneres de dir-ho i realment val la pena.
Por de ser rebutjat: variant de la por destar sol, creus que la gent amb qui estàs no testimarà si et mostres tal com ets, però creus que és millor que testimin per qui aparentes ser? No, si penses això estàs molt equivocat, sempre has de mostrar-te tal com ets, almenys amb aquella gent amb la que hi tens més confiança, perquè si no estàs bé amb tu mateix com vols que els altres estiguin bé amb tu? Impossible, thas destimar, un altre dia us faig una classe per pujar lautoestima xD
Por al fracàs: por a que les coses no surtin com les havies planejat, que et surti tot malament.
I si...? I si després de tot em surt malament?
Si penses així segur que et surt tot malament, has de confiar en tu mateix si vols aconseguir quelcom, i si dalguna cosa sen pot aprendre és dels errors, si una cosa no et surt bé analitzes el que ha passat i prens nota per no tornar a equivocar-te en allò, tan fàcil com això. No hi ha error que no pugui ser corregit.
Espero que això us hagi servit dalguna ajuda, encara que només sigui fer-vos pensar una estona. Tot i que això tan sols és la meva opinió i manera de veure la vida, mencantaria que tots compartíssiu la vostra amb mi, perquè se naprèn molt. Moltes gràcies per llegir-me. And remember: don't worry, be happy! ^^
6 comentarios
Lonnia -
Xènia -
Lonnia, jo crec que quan estás aprop de la mort ho veus tot tant tant diferent, que tens de tot menys por. Un cop vaig estar a 43 de febre (o una burrada semblant) i tenia una sensació com de... son, feblesa, debilitat... Si m'hagués arribat la mort no me'n hagués enterat. No tenia por, es una falta de consciència gran en aquell moment; t'es igual tot, vols estar be, et mous lo menys possible, i prou. M'imagino que en moltes enfermetats, o si estás al hospital, deu ser semblant... I es que mai et trobaràs amb la mort. El que pots sentir abans, pot ser alguna cosa que ja has sentit. Quan la mort ve, tu ja no estás.
Crec que la por a lo desconegut es molt pitjor que lo desconegut en sí. Que la por a estar sol, és molt pitjor que el fet d'estar sol. Que la por al rebuig és molt pitjor que el rebuig en sí. I que la por al fracás és molt pitjor que el fet de fracassar. Mira que som complicats i burros de vegades els humans, eh?
Ran -
Ben mirat, què tindria de divertit la vida sense ostacles, eh? Tot i difícil, els problemes es poden superar.
Hermi -
Lonnia -
Suposo que tot això de les pors, al desconegut, al que pot passar i al que pot deixar de passar, així com les coses que no ens atrevim a fer pot donar molt a pensar ^^
Ereza -