Blogia
Supralunar

La por

Primer de tot (abans de deixar-vos anar el rotllo xD) vull explicar el perquè d'aquests canvis de tema al blog, a veure, m'encanta la psicologia, intentar entendre als altres i tot això, per aquest motiu analitzo cada situació, cada sentiment, cada manera de pensar per aconseguir treure'n conclusions i saber enfrontar-me i solucionar els problemes. Si escric tot això és perquè trobo que aquest és un tema molt interessant(si no compartiu la mateixa opinió simplement no llegiu aquest post),perquè jo no tinc por del que pugueu pensar de mi, perquè... qui no ha tingut algun cop por? Si ens hi posem a pensar la por fa que deixem de fer moltes coses i que no arribem a ser feliços. I realment aquest és un greu problema

Què és la por?

La por és el torbament de l'ànim, esp. sobtós i fort, en presència d'un perill real o imaginari. També és coneix com a por l’aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s'esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja. Així doncs, n’hi ha moltes varietats, de pors, però totes parteixen d’aquestes: por a allò que és desconegut i por d’estar sol. No és cap tonteria, ara analitzarem les pors una per una.

- Por a allò que és desconegut: por a allò que no dominem del tot, a allò que està present i que no hem emprat mai, a allò que desconeixem. I si...?
No s’ha de tenir por a una cosa desconeguda no té perquè ser dolenta, i per exemple, en el cas de la mort, tant és, quan arribi ja ens ho trobarem, no val la pena preocupar-se ara, “si un problema té solució, la trobaràs i es solucionarà, i si no en té, per què preocupar-se’n?”


- Por d’estar sol: por a quedar-te sense ningú que et faci costat. I si...? I si resulta que estic sol? Que tots els que m’envolten realment no m’aprecien? Que quan tot em surti malament marxaran del meu costat i em quedaré sol... sense ningú... sol...
Tranquil, no estaràs mai sol. Això és pot produir per inseguretat de tu mateix, tenir l’autoestima baixa i/o estar passant un mal moment amb algú que t’estimes. En aquests moments, és important que et facin saber que t’estimen, però en aquests temps que corren cada cop a la gent li costa més, tant difícil és dir: t’estimo? Trenquem aquests tòpics, digueu a la gent que estimeu que l'aprecieu... sé que a molta gent li resulta impossible, però hi ha moltes maneres de dir-ho i realment val la pena.

Por de ser rebutjat: variant de la por d’estar sol, creus que la gent amb qui estàs no t’estimarà si et mostres tal com ets, però creus que és millor que t’estimin per qui aparentes ser? No, si penses això estàs molt equivocat, sempre has de mostrar-te tal com ets, almenys amb aquella gent amb la que hi tens més confiança, perquè si no estàs bé amb tu mateix com vols que els altres estiguin bé amb tu? Impossible, t’has d’estimar, un altre dia us faig una classe per pujar l’autoestima xD

Por al fracàs: por a que les coses no surtin com les havies planejat, que et surti tot malament.
I si...? I si després de tot em surt malament?
Si penses així segur que et surt tot malament, has de confiar en tu mateix si vols aconseguir quelcom, i si d’alguna cosa se’n pot aprendre és dels errors, si una cosa no et surt bé analitzes el que ha passat i prens nota per no tornar a equivocar-te en allò, tan fàcil com això. No hi ha error que no pugui ser corregit.

Espero que això us hagi servit d’alguna ajuda, encara que només sigui fer-vos pensar una estona. Tot i que això tan sols és la meva opinió i manera de veure la vida, m’encantaria que tots compartíssiu la vostra amb mi, perquè se n’aprèn molt. Moltes gràcies per llegir-me. And remember: don't worry, be happy! ^^
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

6 comentarios

Lonnia -

Bé, que siguem complicats ja és interessant XD Weno, jo només he dit que quan era petita hi va haver un temps en que vaig pensar massa en la mort, però no era en el sentit de si te n'adones ni res d'això. Ara ja el tema em preocupa igual que li pot preocupar a qualsevol altra persona, no hi penso XD

Xènia -

Oh! M'ha encantat! Em sembla que tots hauriem de tenir una copia d'aquest post ben aprop en moments clau on necessites parlar amb algú, i necessites que et digui just aixó. M'encanta. Tens tanta tantissima raó!!

Lonnia, jo crec que quan estás aprop de la mort ho veus tot tant tant diferent, que tens de tot menys por. Un cop vaig estar a 43 de febre (o una burrada semblant) i tenia una sensació com de... son, feblesa, debilitat... Si m'hagués arribat la mort no me'n hagués enterat. No tenia por, es una falta de consciència gran en aquell moment; t'es igual tot, vols estar be, et mous lo menys possible, i prou. M'imagino que en moltes enfermetats, o si estás al hospital, deu ser semblant... I es que mai et trobaràs amb la mort. El que pots sentir abans, pot ser alguna cosa que ja has sentit. Quan la mort ve, tu ja no estás.

Crec que la por a lo desconegut es molt pitjor que lo desconegut en sí. Que la por a estar sol, és molt pitjor que el fet d'estar sol. Que la por al rebuig és molt pitjor que el rebuig en sí. I que la por al fracás és molt pitjor que el fet de fracassar. Mira que som complicats i burros de vegades els humans, eh?

Ran -

La por és un tema molt delicat, tal com diu na Lonnia, per a cadascú és un món totalment diferent, però Hermi, les teves paraules segur que ajuden a més d'un i una. És ben difícil treure's aquestespors i saber-les combatre, però igual que vivim amb nostra vida, l'alegria, les amistats...també vivim amb la por, el sofriment, etc.
Ben mirat, què tindria de divertit la vida sense ostacles, eh? Tot i difícil, els problemes es poden superar.

Hermi -

Cert, però per tractar-les totes quasi que obri un consultori, no pretenc que se li passin a ningú, sino que hi pensi i trobi la manera de que amb el temps desapareguin, jo abans en tenia moltes, però em vaig fer akestes reflexions i podria dir que quasi ja no en tinc. Veus que bé? XD

Lonnia -

Molt bona la reflexió, és molt interessant. Tot i que t'he de dir que tot això de les pors és molt relatiu, perquè cadascú les entèn d'una manera, i encara que tu procuris dir-li a algú que no ha de tenir por de certa cosa, pels motius que siguin, la por és quelcom incontrolable i involuntari. Per exemple, en el cas de la por a la mort, si mai et trobes una persona que li té molta por a aquest fet, encara que li diguis que és una cosa natural, inevitable i tot això, per més coses que li diguis no aconseguiras fer-la canviar d'opinió, és una por que ha de superar un mateix. I weno, això ho dic perquè jo fa molt de temps li tenia una por enorme a la mort i ho vaig passar força malament, però bé, és un altre tema.
Suposo que tot això de les pors, al desconegut, al que pot passar i al que pot deixar de passar, així com les coses que no ens atrevim a fer pot donar molt a pensar ^^

Ereza -

Caram, tu, quan t'hi poses Déu n'hi dó, eh? :P Well, està molt bé, a mi m'ha agradat llegir-ho, una altra cosa és que em convencis... xDDD No, tens raó, en el fons tots sabem que les coses són així, però de vegades és inevitable tenir aquestes pors... En fi... ^_^
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres