Adéu-siau, , per sempre adéu-siau,
Adéu-siau, , per sempre adéu-siau,
abandonar? no és el meu estil. simplement tinc altres idees en ment més productives. oh, sí, frivolitzem les coses, simplifiquem-les fins al punt de perdre’n el significat original, degenerem-les. el problema no és que no tingui caràcter, ans al contrari.
-tranquil·la, no és tan greu...
no, per descomptat que no...
ah, què és aquesta olor que em paralitza? i aquest record que m’esgarrifa?
sentiments contradictoris lluiten per fer-se amb el control, la batalleta de sempre? el bé i el mal?
es pot viure sense amor? però és que a cas realment existeix? (silenci)
què importa si acabem sempre sols? sols amb nosaltres mateixos! però de vegades és difícil de suportar... sobretot si no et caus gaire bé, però com pots no caure’t bé? si la majoria de gent és estúpida... ah, però no, que la vida humana és el més important. I la animal què? qui pensa en els animals?! m’ha quedat molt clar el que sents... o només són especulacions meves? fins a quin punt són certes? però... no pot ser que... oh, però què importa? si passa el que vull que passi serà pitjor... aleshores? per a què tanta complicació?
Una pèrdua de temps, ja us ho diré jo el que és tot això.
1 comentario
Adrià -
puc ser cotilla i preguntar-te en qui pensaves al escriure aket text?? si no vols no responguis ;)
wenu, ja m'aniré passant x aki (i t'agrairé si escrius amb lletra + gran o d'un altre color xq es veu fatal)
ens veiem dimarts
ptons