Blogia
Supralunar

Viure

Viure
M'aferro a la vida,
la necessito tant com l'aire que respiro.
Però sempre l'estic repudiant,
em transtoca, em fa perde el senderi,
i doncs, per què tanta ànsia de viure?

Si tota la vida és dolor,
fins i tot la manifestació més bella
en produeix.

Millor acabar amb tot això,
però no goso, tinc por.
Vull viure ara, però i després?

Ja es veurà després.
Avui continuaré.

0 comentarios