Puresa
La teva puresa em commou, la teva actitut m'entendreix. Se'm fa impossible mirar-te i sentir res dolent. Bé, això no és del tot cert, de vegades sento por de perdre't, de malmetre't, de que la vida et corrompeixi com ha fet amb mi. Vull protegir-te, protegir el teu somriure, les teves ganes de viure, la teva felicitat que ensems és la meva.
Com? Que mai m'estimaràs com jo ho faig? Tant és, no és ni tan sols amor, va més enllà de totes aquestes coses, l'únic sentiment que no em corroeix.
Fotografia dels nenufars del jardí botànic de Blanes "Marimurtra".
1 comentario
Laura (Lonnia) -