Els teus ulls...
M'hi perdria en els teus ulls...
Amor i desamor
Que sin ti todo se vuelve azul
Las nubes se levantan
Y a todos les espanta.
Que sin ti el ron me sabe a mar
Los ángeles no cantan
Las brujas ya no encantan.
Que sin ti todo se vuelve gris
Las sabanas me arañan
La almohada te echa en falta
Porque sin ti la gente me pregunta
En que día morí y yo les respondo
Desde que decidiste irte de aquí
Que sin ti las sombras que me inundan
Dan más miedo que nunca
Los monstruos me perturban
Porque sin ti la tempestad mi calma
La vida es una trampa
Hay todo y no hay nada
Porque sin ti que sin ti la gente me pregunta
En que día morí y yo les respondo
Desde que decidiste irte de aquí.
Vull que siguis el meu Dafnis.
Per les nits al teu costat
Gossa Sorda Remix XD
[Respira, no sents com s’accelera el cor?]
Respiració exaltada, ràpida circulació. Un cos al costat de l’altre fregant-se lleugerament. No m’atreveixo a mirar-te. Tu a mi sí. Són poques vegades però intenses. Sento una escalfor malaltissa, febril. Arrossego les paraules, amb la mirada baixa. Quan l’alço i coincideix un moment amb la teva augmenta el calor. El nerviosisme també és més gran. Voldria mirar-te sense que tu em veiessis, per això m’agrada tant observar-te mentre dorms. Fixar-me en les teves faccions, intentar memoritzar-les. La meva memòria visual sempre ha estat escassa i així m’asseguro de poder retenir la teva imatge. Penso que potser no podré veure-la mai més de tan a prop, que aviat la memòria l’esborrarà convertint-la en una escena borrosa i vull retardar aquest fet. M’agradaria tant que no fos l’últim, poder observar-te una vegada més, poder sentir el tacte de la teva pell, les teves carícies... [passaria mil hores mirant-te][el temps s’acaba, s’acaba...]
M’has ensenyat tantes coses... {amb tu sempre aprenc coses noves...}{i moltes més que en podries aprendre}
[Vaig aprendre tantes coses que no he tingut temps de recordar-les.
Seran els canuts, o seran les ganes d’oblidar-te.]
Oblidar-te? Però si tan sols et conec prou per poder oblidar-te! Oblidar-te com? Oblidar el què? Les ganes que tinc de veure’t? Els moments que hem estat junts? No, jo no oblido. No voluntàriament, s’entén. No podria fer-ho, no voldria fer-ho.
T’estime, t’estimo, t’estim.
Aclariment a un aclariment
Dedicat a l’Esbotzegat.
A part que cada cop veig més clar que ell no m’estima (des que són vacances i ha tornat al seu poble les nostres comunicacions són quasi casuals), si m’estimés tampoc aniria enlloc la cosa, ja no tinc ganes de sortir amb ningú a menys que sàpiga que les coses poden funcionar i entre ell i jo hi ha moltes diferències (de manera de ser i d’altres coses més obvies com la distància, l’edat...) i fa poc que ens coneixem.
L’únic que sé és que em sento molt bé al seu costat, als seus braços, que m’encanta que passi els seus dits pel contorn del meu cos, que em besi els cabells tendrament... I és la persona amb qui tinc més ganes d’estar.
No importa, tampoc, només tinc por que m’utilitzi. Però des d’un altre punt de vista sembla que pugui ser jo la que l’utilitza a ell, si dic que és poc probable que acabem sortint... tanmateix jo l’estimo...
No m’entenc ni jo XD de vegades admiro la gent que és capaç d’iniciar una relació sense cap temor.
Aclariment
No és que no li pugui dir perquè no m'atreveixi ni perquè ell estimi a una altra persona, que no ho sé, simplement les conseqüències d'aquest fet no em resultarien grates per molt que siguin positives. No sé si m'explico. És difícil trobar algú que comparteixi la teva visió de les coses. Tu què hi veus? Jo una soledat infinita.
Bua
T’estimo i no puc dir-t’ho... joder!
Sempre igual.
Tot s'acaba...
Sí, aquesta frase sempre ha estat ben present en la meva vida...
de vegades ja va bé que s’acabin certes coses... però d’altres en canvi...
deja que esto no acabe nunca... después del frío beso...
no voldries que acabessin mai.
Muñeca de hielo
Per què m’agrada tot el que té a veure amb tu?
Em sento estúpida per sentir el que sento i tanmateix no puc fer res per a evitar-ho. Sempre la mateixa història, m’arrossega i jo, com sempre, sense lloc on agafar-me. Ahh... com em fereix. Necessito veure’t... estar a prop teu...
De tanto que me hicieron, sin saber en qué momento ocurrió, mi cuerpo también se quedó estéril. Qué mundo tan insluso y vacío...hace que mi corazón esté envuelto por la niebla. Soy como una muñeca de hielo. Y en mitad de la noche...vi a un angel de cabellos dorados.
Perdona'm
Perdona’m. Perdona’m per estimar-te així. Per voler-te meu.
Duele
Recordarte no resulta fácil,
pues me duele tanto el corazón...
cuánto tiempo debo soportar
este dolor...?
Y comienzo a recordar
tiempos que no volverán;
tanta paz, tanto amor...
tan sólo al oir tu voz.
Per què havies de posar aquesta cançó? XD Maleït David... sniff
De vegades sento com si dins meu només hi pogués haver dolor.
Sort que només és de vegades.
My last...
He escoltat la teva cançó, suposo que serà l'última que em dediques i això em fa entristir. Sabia que em passaria i per això no la volia escoltar, però suposo que és el mínim que puc fer. De tan en tan, per les nits, em ve al cap alguna de les teves cançons, no ho puc evitar. Mentre l'escoltava desitjava que no acabés mai, no sé per què, quina necessitat hi ha d'allargar el dolor? Però és que jo sóc així, vull continuar sent important per tu, perquè sé que mai et podré oblidar, i em fa mal. Em vas preguntar si no tenia bons records, és clar que els tinc, els millors records de tota la meva vida. Però el passat no torna.
És curiós, et vaig dir que la meva paraula no tenia valor, però ara m'adono que no és veritat. Et vaig prometre que mai més estaries sol, i ara és l'únic que puc fer, abraçar-te i plorar, recordar aquella felicitat, idealitzar-la, res més...
Cada mot que t'he dedicat ha estat sincer.
Siempre en estado de espera
... I estimar-te fins que em dolgui, que se'm talli la respiració al veure't, sentir que ja no em cal esperar més, que mentre tu hi siguis no cal tèmer res...
- sempre que necessitis sentir els meus braços envoltant-te, que vulguis que t'abraci, ho faré...
Gràcies per convertir el dolor en il·lusió.
t..
L'amor
Avui el professor de filosofia, un home que admiro profundament, ens ha dit que l'amor significa esforç. Que si creiem que es sent des del principi o no es sent anem errats (just el que pensava jo). Que si trobem una persona que ens ensenyi a estimar haurem fet un bon negoci.No he entès del tot el que volia dir, però sí que he vist que el meu concepte d'amor és equivocat. Ara la pregunta és, què vol dir estimar?
Buscant al diccionari* mireu què he trobat...
[s. XII; del ll. amor, -oris, íd.]
m [o f] 1 1 Inclinació o afecció profunda envers una persona. Amor de mare. Amor filial.
2 1 Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l'atracció sexual, però que sovint comporta d'altres sentiments.
No sé a vosaltres, però a mi em fa pensar molt tot això....
*Definició de http://www.enciclopedia.cat/
Llevame contigo.
Prèn el que vulguis de mino em queda res per donar-te.
Serà perquè vaig néixer l'últim mes de la tardor.
Sus amores no son complacidos
Feeling
porque el amor cuando no muere mata, porque amores que matan nunca mueren.
Indefinit
Ven a mi cama, duerme conmigo, entra en mis sueños porqué hace tiempo que me he perdido.
Mai ningú havia fet res semblant per mi... però no sé si és bo o dolent...
Només vull que tot torni a ser com abans :(
estem continuament obligats a triar encara que ens sigui difícil,
però em sembla que escullim el que escullim sempre ens en penedirem,
la vida de vegades sembla una broma de mal gust.
Vull ser feliç de debò!!!!!
És
un concepte
inventat
Una
fugaç il·lusió
Una
distància infinita
que
es perd
en l'horitzó.