My last...

He escoltat la teva cançó, suposo que serà l'última que em dediques i això em fa entristir. Sabia que em passaria i per això no la volia escoltar, però suposo que és el mínim que puc fer. De tan en tan, per les nits, em ve al cap alguna de les teves cançons, no ho puc evitar. Mentre l'escoltava desitjava que no acabés mai, no sé per què, quina necessitat hi ha d'allargar el dolor? Però és que jo sóc així, vull continuar sent important per tu, perquè sé que mai et podré oblidar, i em fa mal. Em vas preguntar si no tenia bons records, és clar que els tinc, els millors records de tota la meva vida. Però el passat no torna.

És curiós, et vaig dir que la meva paraula no tenia valor, però ara m'adono que no és veritat. Et vaig prometre que mai més estaries sol, i ara és l'únic que puc fer, abraçar-te i plorar, recordar aquella felicitat, idealitzar-la, res més...

Cada mot que t'he dedicat ha estat sincer.