Horitzó

- Mira a l'horitzó, què hi veus?

- No res.

Si miro el present, dolor, si miro el passat, dolor. És que un futur incert m'ha de semblar millor?

- Tens la vista emboirada i no ets capaç de veure com n'és de bell el que t'envolta.

- No és pas la vista el que la foscor m'enterboleix.

- No, és clar, era una metàfora.

- Però és que no m'ho puc treure del cap, sense voler, apareix altre cop, sento una punxada i tot enfosqueix.

- Amb el temps la punxada serà menys forta.

- Gràcies per recordar-me que el temps passa sense aturador, és molt reconfortable.

- Fer-se gran no t'ha de fer por.

- Tu sempre ho veus tot positivament.

- I sort que en tens! Si no què en seria de tu?

- Gràcies.