X

Caminava lentament sense mirar res, de vegades els seus ulls s’aturaven en algun aparador o cartell, aleshores milers de colors s’endinsaven en la seva retina transformant-se en estímuls, però aquests no aconseguien canviar el rumb dels seus pensaments. Aviat se li van entelar els ulls, aleshores només veia un munt de llums i cares borroses, volia contenir-se encara que aquella visió no li desagradava del tot, fet i fet era molt bell, sentir milers d’espurnes grogues envoltant-la. El cor se li encongia i tenia un nus a la gola. El seu món s’anava derruïnt lentament i ella només podia fer d’espectadora, limitar-se a observar com les coses que li havien produit un estat culminant de felicitat ara la desvirtuaven. De cop va fixar la vista endavant, havia arribat a la platja. Una llàgrima lliscà per la seva delicada pell deixant un rastre d’humitat salada, aleshores tancà els ulls, respirà fons, féu mitja volta i tornà cap a casa.