Supralunar

XV

Si après grans mals un be ’m serà guardat 
mos guanys é plants en delits convetràn 
après los mals los bens millors parràn 
e’ bé no val tant com no es preat. 
Rey pot ser dit lo pobre dins sa pensa 
per un petit do que li sia ofert 
é lo ricn hom de llarguesa desert 
gran suma d’ or pobretat no el defensa. 

Mon pensament embolt en amor pensa 
com tot son bé d’ aquest lloch puscha traure 
no piados amor lo véu mort jaure 
durar no déu lo comport del qu’ ofensa 
per mal de mi romp sos costums amor 
é fà mentir los qui d’ell han escrit 
esperiment en mi es defallit 
amor desdiu ser en tal cas senyor. 

Sí com el sol escalfa ab sa calor 
totes les parts que son dessus lo cel 
escalfa amor cascunt cor de son zel 
sinó e1 de vos qui es ple de fredor 
¿d’hon ve lo glas qui tanta fredat porta 
fahent contrast al calt que amor gita? 
los hermitans fà surtir de 1’ hermita 
los grans delits entren per esta porta. 

Del foch d’ amor Phedra no fonch estorta 

requerre volch Ipolit son fillastre 

é Lançalot hac en amor tal astre 

que’n fó request per dona qui en fó morta, 

Ò cruels fats vos qui fes jutjament 

que jo amas un cor de carn tan dur 

feulo ser moll manantli que no dur 

que ab ull cast denegue mont talent. 

Amor es tal que fets injusts consent 
mes james fon tant injust com aquest 
car yo guaymen lo cor é romp lo test 
e vos sou prop que ·m siàu mal volent 
ma pensa es en vos pensar embolta 
esli forçat d·altra part no la tiren 
é vostres ulls en guardar mi no·s giren 
é mostran bé que pensa ·n teniu tolta
Si amat sò festa en déu ésser colta 
car en lo mòn un cos serà guanyat 
axí lo cel fa gran solemnitat 
com del infern una arma pot ser tolta, 
los cantadors ab melodia canten 
los trobadors à fer dictats acuyten 
los aldeans salten, corren é lluiten 
los amadors d’ amar bé no s’ espanten. 


Plena de seny, mòlts homens son qui es vanten 
que han be vist amor é conegut 
portant d’ aquell escrits en llur escut 
no 1’han sentit é de sos fets s’espanten.

Àusias March

Blanca era com la neu; de blanc vestida,

com sa innocència en es seu front impresa:

damunt sa llarga cabeiera estesa,

corona virginal de flors teixida;

blau mantell, com el cel que l’ha acollida,               

blanc es vel, com dets àngels sa puresa:

així la veia jo, ple de tristesa,

com si estàs solament allà adormida.

Així la veia jo, i la veig encara,

enmig des camp que, trist, per mi verdetja,             

prop des torrent que, trist, per mi redola.

La veig en fosca nit i en lluna clara,

i sa hermosa visió, que així em rodetja,

endolceix un dolor que no aconsola.

Fugit irreparabile tempus.

Virgili, Les "Geòrgiques".

"El temps fuig irreparablement".

Perquè no hi ha temps per estar trist, la vida passa i no hi ha res que la pugui aturar.
Però suposo que això és bo. Aquests dies m’estan passant volant, tinc la impressió de que hi ha alguna cosa que se m’escapa de les mans, com quan intentes agafar aigua i se t’esmuny d’entre els dits. Tinc ganes de marxar, però marxar de mi, deixar el meu cos a la Terra i elevar-me, barrejar-me amb les coses. Seria una espècie de mort al meu parer, però sent conscient del que passa al meu voltant, buff, quina paranoia XD

Sucede que me canso de ser hombre, sucede que me canso de mi piel y de mi cara. ♪

"Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai serem absolutament a prop d’aquells qui estimem."

La pell freda. Albert Sánchez Piñol.

TERRA BAIXA - Àngel Guimerà

MANELIC: Marta! Ai, Marta!... Si jo no et puc matar, no, perquè t'estimo, Marta! T'estimo! I t'estimava des d'allà dalt, al pujar tu, que jo era un grapat de neu que es va fondre mirant-te. I t'he estimat encara més al venir a trobar-te, pobre de mi, davallant a salts, com l'aigua dels cims a ajuntar-se amb l'aigua del mar, que diuen que és amarganta! Que ho siga, d'amarganta; que ho siga; ella atrau com tu m'atraus a mi; perquè et desitjo i t'estimo, Marta!

Ja no hi ha mots per dir que els mots ja no són mots
i que tot just guardem la paraula.

J.V.Foix

‘Ο χρóνος τˆωv πóvωv ιατρóς εστιν.

El temps és el metge de les penuries.

XD falten alguns esperits que no he sapigut posar. 

-Calla, no hables alto ,que la despiertas....
¿ves como duerme?

mira a la muerta y tiembla al oír estas palabaras

Miguel de Unamuno

SILENCI QUE ESTEM EN DEMOCRÀCIA

Tot i que el futbol me la bufa no entenc per què no ens deixen tenir una selecció.
Suposo que pensen que es comença així i s'acaba desmembrant Espanya, i com que són tan intel·ligents saben què fer perquè això no passi, prohibir-nos-ho tot, molt bé, continueu així, cada dia ens sentim més estimats.

"La Maria fumant maria,
la Maria autofumant-se.
Una nova forma de suicidi?"

Quim Monzó