Els inicis i els finals

20060907223433-angel-sanctuary.jpg

Quan sents el temps passar,
i veus que cada vegada
tot et fa canviar.

Quan el que donaves per perdut,
ara et torna a buscar.

Totes les peces encaixen,
ara que ens podem mirar,
ara que et tinc al meu costat.

I vull viure cada segon
com si no hi hagués demà.

I vull sentir la teva pell
com si no la pogués tornar a tocar.
Perquè demà, demà qui sap si hi seràs.

T'estimo.

07/09/2006 22:40

Comentarios » Ir a formulario


Autor: Sheikah

M'avorria i m'he passat per aquí a llegir per tercera vegada el poema aquest, i m'he dit: va home, comenta'l.

El trobo com un poema d'enamorament però sense ser cursi, una cosa que és ben poc fàcil de trobar ^^, tot i que aquest final és una mica agredolç... però nogensmenys ben cert. No ho sé tu, que m'agrada ^^

Fecha: 12/09/2006 04:29.



Autor: Ran

^^És molt bonic però em fa sentir trista i no sé per què.

Fecha: 14/09/2006 18:23.


Añadir un comentario




No será mostrado.






Powered by Blogia

Suscrí
bete a este blog. RSS 2.0 Este Blog ha sido creado con Blogia. Ver derechos de autor . Estadísticas. Admin. [Blogia colabora con iCities, 1001 relatos y el I Encuentro Rural de Blogs.]