Hermi

Avui he somiat amb terrats,
amb hores i hores de silenci llegint sota la llum de la lluna,
amb partits de futbol amb els amics,
amb que cada nit, allargava els braços i l’acariciava,
saludava a les estrelles i elles a mi, em somreien.

Que cada nit era eterna,
que no hi havia cap pressa,
que el temps lliscava per les pedres.

Avui he somiat converses sense fi,
fils eterns que ens unien en la foscor del camí,
en respostes sense pregunta,
en hiverns glaçats,
en les nits d’estiu al teu costat.

Avui he somiat sense tancar els ulls, sabent que mai despertaré.