Hermi

Tenir somnis està molt bé sempre que no siguin només això, "Imaginació vana de coses impossibles o cregudes impossibles; esperança, projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se; il·lusió cara; idea quimèrica.". Un somni ha de ser una meta, un objectiu pel qual t'has d'esforçar si vols que passi, jo sóc de les que pensen que el destí se'l fa un mateix. Aquesta reflexió està inspirada en el que un dia ens va dir un professor, em va ensenyar una cosa que els altres no ensenyen, maneres de veure la vida, de tenir ganes de viure-la, alguns afirmen que estava malament del cap, potser sí, qui sap, però tenia tota la raó del món ^^ Tot això ho escric perquè volia canviar l'estil del weblog, els altres articles parlen de mi pel que fa el que em passa i tal, potser ja és hora d'aprofundir més, no creieu? Doncs això.

Primer de tot (abans de deixar-vos anar el rotllo xD) vull explicar el perquè d'aquests canvis de tema al blog, a veure, m'encanta la psicologia, intentar entendre als altres i tot això, per aquest motiu analitzo cada situació, cada sentiment, cada manera de pensar per aconseguir treure'n conclusions i saber enfrontar-me i solucionar els problemes. Si escric tot això és perquè trobo que aquest és un tema molt interessant(si no compartiu la mateixa opinió simplement no llegiu aquest post),perquè jo no tinc por del que pugueu pensar de mi, perquè... qui no ha tingut algun cop por? Si ens hi posem a pensar la por fa que deixem de fer moltes coses i que no arribem a ser feliços. I realment aquest és un greu problema

Què és la por?

La por és el torbament de l'ànim, esp. sobtós i fort, en presència d'un perill real o imaginari. També és coneix com a por l’aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s'esdevingui alguna cosa contrària a allò que desitja. Així doncs, n’hi ha moltes varietats, de pors, però totes parteixen d’aquestes: por a allò que és desconegut i por d’estar sol. No és cap tonteria, ara analitzarem les pors una per una.

- Por a allò que és desconegut: por a allò que no dominem del tot, a allò que està present i que no hem emprat mai, a allò que desconeixem. I si...?
No s’ha de tenir por a una cosa desconeguda no té perquè ser dolenta, i per exemple, en el cas de la mort, tant és, quan arribi ja ens ho trobarem, no val la pena preocupar-se ara, “si un problema té solució, la trobaràs i es solucionarà, i si no en té, per què preocupar-se’n?”


- Por d’estar sol: por a quedar-te sense ningú que et faci costat. I si...? I si resulta que estic sol? Que tots els que m’envolten realment no m’aprecien? Que quan tot em surti malament marxaran del meu costat i em quedaré sol... sense ningú... sol...
Tranquil, no estaràs mai sol. Això és pot produir per inseguretat de tu mateix, tenir l’autoestima baixa i/o estar passant un mal moment amb algú que t’estimes. En aquests moments, és important que et facin saber que t’estimen, però en aquests temps que corren cada cop a la gent li costa més, tant difícil és dir: t’estimo? Trenquem aquests tòpics, digueu a la gent que estimeu que l'aprecieu... sé que a molta gent li resulta impossible, però hi ha moltes maneres de dir-ho i realment val la pena.

Por de ser rebutjat: variant de la por d’estar sol, creus que la gent amb qui estàs no t’estimarà si et mostres tal com ets, però creus que és millor que t’estimin per qui aparentes ser? No, si penses això estàs molt equivocat, sempre has de mostrar-te tal com ets, almenys amb aquella gent amb la que hi tens més confiança, perquè si no estàs bé amb tu mateix com vols que els altres estiguin bé amb tu? Impossible, t’has d’estimar, un altre dia us faig una classe per pujar l’autoestima xD

Por al fracàs: por a que les coses no surtin com les havies planejat, que et surti tot malament.
I si...? I si després de tot em surt malament?
Si penses així segur que et surt tot malament, has de confiar en tu mateix si vols aconseguir quelcom, i si d’alguna cosa se’n pot aprendre és dels errors, si una cosa no et surt bé analitzes el que ha passat i prens nota per no tornar a equivocar-te en allò, tan fàcil com això. No hi ha error que no pugui ser corregit.

Espero que això us hagi servit d’alguna ajuda, encara que només sigui fer-vos pensar una estona. Tot i que això tan sols és la meva opinió i manera de veure la vida, m’encantaria que tots compartíssiu la vostra amb mi, perquè se n’aprèn molt. Moltes gràcies per llegir-me. And remember: don't worry, be happy! ^^

Tinc la mania de posar el despertador a una hora i aixecar-me 15' després, la pregunta seria: no pots posar el despertador més tard i així no despertes al veinat? Aquest és un dels grans misteris de la vida sense resoldre. Em sembla que m'agrada la sensació de saber que encara puc dormir una estona més... però si no m'haguera despertat encara haguera dormit més... Aleshores per què m'haig de complicar la vida? No ho sé, però m'agrada i em sembla que ho seguiré fent^^ Parlant amb mi mateixa: Hermi, com es nota que ja no saps que escriure xDD
No, en serio, em preocupa, no puc dormir pensant en això, ja no menjo, ni estudio, ni... val, que no cola^^

Però em sembla que aquests ja no derraparan mai més xDDDD